Ho diuen els d’Astrud: hi ha un home a Espanya que ho fa tot, des d’escriure les cançons de la ràdio fins a posar les anxoves dins les olives. És l’amant de la infanta i ho és de més d’una. Pobre.
Als Multicines que hi ha a Vic, dels que no diré el nom per no aixecar suspicàcies, també hi ha un home que ho fa tot. O una dona. Sembla un concursant de El Grand Prix del Ramon García, corrent amunt i avall. Omnipresent.
Va, poseu aquest enllaç del Youtube de fons, amb el so moderat, i llegiu com si anessiu trotant en poni pel Mercat del Ram:
Hi ha un home als Multicines que ho fa tot. Hi ha un home que ho fa tot als Multicines. És el que et ven les entrades, el que posa formatge gens artificial als nachos, el que fa les crispetes més salades…
Hi ha un home als Multicines que ho fa tot. Hi ha un home que ho fa tot als Multicines. És el que projecta les pel·lícules bones i dolentes, el que passa l’escombra per la sala a les palpentes…
Hi ha un home als Multicines que ho fa tot. Hi ha un home que ho fa tot als Multicines. És el que et serveix una beguda refrescant, el que penja els cartells de les novetats de les setmana entrant…
Una tarda ociosa, em vaig asseure al camió de bombers per a nens que hi ha al vestíbul d’aquests multicines “de cuyo nombre no puedo acordarme”, vaig posar I Need a Hero de la Bonnie Tayler a la playlist del mòbil, i com un Forrest Gump qualsevol em vaig dedicar a seguir amb la mirada aquest home o dona que ho fa tot. Un espectacle únic en la seva espècie i tot un repte; és com intentar seguir una pilota d’hoquei, que mai saps on és… Com el Chaplin de Temps Moderns, la persona anava amunt i avall i que controlava tot l’engranatge amb una efectivitat suprema. La seva capacitat d’arribar a tot arreu: vendre entrades, vendre refrescos, crispetes, nachos, llaminadures, donar canvi per a les màquines de joc gens sorolloses, estripar l’entrada…, superava a la dels malabaristes amb els platarets xinesos. Increïble. Tant anar al cine a veure les merdes aquestes de la Marvel que duren dures hores i mitja i en només una hora vaig veure el superheroi definitiu: el treballador multitasca dels multicines. Multigenial, tu.
I per rematar-ho, va tenir temps d’avisar els bombers perquè em traguessin del camió de joguina on m’havia entaforat.