Abans de fer una escapada a la petita República de San Marino, vaig preguntar-me si Josep Pla n’havia escrit alguna cosa i, efectivament, en el seu Cartes d’Itàlia hi dedica un capítol. Des que vaig llegir el volum Cartes de lluny (1928), que rellegeixo sempre que viatjo per Europa, tinc la idea que Pla ha estat a tot arreu. Així, doncs, anar a un dels països més petits del món amb l’autor empordanès també em va semblar una bona idea. De Pla, us recomano també el viatge a Rússia de l’any 1925 i Les escales de Llevant i el Weekend d’estiu a Nova York, de què vam parlar també en aquesta secció de llibres de viatges.
Cartes d’Itàlia recull diferents estades que Josep Pla va fer a la península italiana des dels anys vint fins als anys cinquanta i va sortir publicat l’any 1955 amb el subtítol Segons sèrie de “Cartes de lluny”. En el prefaci, el mateix autor parla de la diferència entre els dos llibres i diu que “obeeixen a estats d’esperit diferents (…). Aquestes Cartes d’Itàlia són una altra cosa: formen un llibre de “sensacions organitzades al voltant del color verd fresc amb què són pintades les finestres d’Itàlia”. També explica que algunes notes són escrites en plena joventut i d’altres de fa poc temps, però la veritat és que no m’ha semblat que el llibre perdi cap mena d’unitat per aquest fet. El viatjar de Pla no és el de turista: “M’ha agradat i m’agrada encara d’anar pel món. Arribar a una ciutat desconeguda, baixar a l’hotel, prendre un bany, vestir-me i sortir al carrer a l’atzar, a badar i a fer de franc foraster ha estat per mi una de les coses més agradables de la vida.”
Pla, doncs, no escriu una guia de viatge, sinó el que ell ha vist i sentit en els seus viatges per Itàlia. El primer capítol, un dels més llargs i que funciona molt bé a manera de pròleg és “Sensacions d’Itàlia”, on fa afirmacions com aquesta: “Mentre el món sigui món el viatge a Itàlia serà una de les obres més nobles que l’home podrà portar a cap”. A més, ens introdueix també al món de la cuina, i de la pasta en particular, així com dels vins i del cafè, tan present també en la vida dels italians.
Després d’aquesta llarga introducció al país comença un itinerari amb capítols curts sobre ciutats com Gènova, Pisa, Liorna, Florència, Arezzo, Siena, Orvietto, Assís, Perusa, Nàpols, Bari, Rímini, la república de San Marino, Ravenna, Bolonya, Milà o Torí entre moltes altres. El que no hi trobareu és Roma perquè ell mateix afirma al prefaci que “S’hauria allargat massa. Roma és una cosa a part i ha d’ésser vista –potser– com una cosa a part”.
Un llibre que agradarà als fans de Josep Pla i als qui busquin una mirada sobre Itàlia que fuig força dels tòpics. No agradarà als qui n’esperin una guia per portar a la maleta.
