Ara ja fa anys que vaig anar a la Sardenya catalana i m’hi he tornat a sentir molt a prop amb la lectura de la Guia sentimental de l’Alguer que em va deixar una amiga sabent que m’agradaria. Joan-Elies Adell aconsegueix anar molt més enllà de la guia que et permet recórrer la ciutat i els seus voltants perquè se t’emporta cap a la història, però també cap a la música, la poesia i tot allò que de més íntim tenen les descobertes d’un indret. L’adjectiu “sentimental”, doncs, encaixa perfectament amb un text que comença amb una frase que subratllem tots els qui algun dia vam sentir parlar de l’Alguer i ens hi vam voler apropar:
“Quan sóc a Catalunya, i conec algú amb qui parlo per primera vegada, i la conversa porta a preguntar-me on visc, i li responc que visc a l’Alguer, a Sardenya, un somriure se li esbossa immediatament al rostre i se li il·luminen els ulls.” (pàg. 11)[1]
La Guia sentimental, comença amb les raons que han portat a l’autor, establert a la ciutat sarda, a escriure aquest llibre que barreja la crònica històrica, la guia turística i el relat de viatges. A més, hi són molt interessants les referències a tots aquells catalans o d’altres terres que algun dia van visitar l’Alguer, fos per viure-hi una bona temporada o per fer-hi només una escapada de pocs dies. Els versos dels poetes algueresos i catalans completen aquest viatge sentimental a una illa de Sardenya que s’enfronta al segle XXI amb la seva barreja de cultura catalana, sarda i italiana.
Llegint el viatge he recordat la visita que vaig fer al sastre Pasqual Mel·lai, citat també per Adell, i com vaig escoltar les seves històries de la ciutat i, sobretot, l’alegria i la nostàlgia amb què va explicar l’arribada del creuer que, l’any 1960, acostava un nombrós grup de catalans a conèixer els seus germans algueresos. Vaig recollir les meves impressions del viatge en l’entrada que obria el meu blog Bitllet de tornada.
La Guia sentimental de l’Alguer és interessant per tots aquells que vulguin descobrir o redescobrir la ciutat catalana més oriental, però encara ho és més per tots els qui hi vulguin viatjar, perquè en les seves pàgines hi trobaran un recorregut completíssim per la ciutat i el seu entorn.
Joan-Elies Adell tampoc oblida aquells versos d’Espriu dedicats al seu amic i poeta, desaparegut quan tenia només vint-i-cinc anys, Rosselló-Pòrcel: “Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps,/ amb el vent/ de llevant, a l’Alguer…”
[1] Adell, Joan-Elies, Guia sentimental de l’Alguer. Pòrtic, 2016
