Sempre m’havia fet respecte llegir Maya Angelou, perquè el seu Jo sé per què canta l’ocell engabiat és un llibre d’aquells que saps que són importants, fins i tot, abans de llegir-los. Potser per això l’anava deixant passar… Fins ara, que el vaig llegir perquè em van convidar al club de lectura de la Biblioteca Caterina Figueras de Tona.
Publicada originalment el 1969, aquesta obra narra la infantesa i primera joventut de Maya Angelou en el context d’una Amèrica marcada per la segregació racial. El relat es construeix a través d’una veu narrativa que adopta la mirada d’una nena, un recurs literari que permet explicar experiències vitals extremadament dures amb una combinació única de fragilitat i lucidesa.
Aquest punt de vista infantil ens presenta la història amb la ingenuïtat d’un infant que contrasta amb la duresa dels esdeveniments i multiplica l’impacte emocional sense necessitat de recrear-se en els detalls més escabrosos, cosa que fa més suportable el relat. A més, hi ha un equilibri entre la duresa dels fets i la presència constant d’instants de tendresa, quotidianitat i, fins i tot, humor. Aquesta alternança evita que la lectura es torni extremadament dura o angoixant (tot i que ho és!).
Angelou aborda temes complexos com el racisme estructural, la violència, la identitat, l’autoestima i el procés de creixement personal. Però el llibre no es limita a ser el relat d’una vida, sinó que esdevé també el retrat d’una comunitat i d’una època. La seva història particular serveix com a mitjà per explorar la memòria col·lectiva d’una societat fracturada, d’un col·lectiu oprimit i converteix l’experiència personal en una narració universal sobre la resistència i la supervivència.
Llegir Jo sé per què canta l’ocell engabiat avui continua sent una experiència reveladora, no només per la seva importància històrica, sinó per la seva capacitat, encara avui, d’interpel·lar el lector. És un llibre que deixa petjada perquè obliga a mirar el món des d’una perspectiva diferent, més conscient i més empàtica.
Agradarà a…
A qui estigui disposat a entrar en una història que remou i incomoda.
No agradarà a…
A qui prefereix aquella literatura que no ens fa qüestionar-nos res, que no ens fa sentir incòmodes… Aquí no hi ha possibilitat de llegir en pilot automàtic.
