Nan Shepherd és una escriptora que mostra la seva passió i respecte per la natura en cada paràgraf que va escriure, i ho deixa palès en aquesta novel·la titulada La muntanya viva.
En aquest llibre ens descobreix la muntanya de l’interior cap a l’exterior. Ens explica una manera diferent d’entendre i gaudir de la natura sense necessitat d’haver de tenir un gran repte de quilòmetres o haver d’aconseguir cap cim. De fet, ella no pretén fer una ruta fixa, sinó que és capaç d’entendre la bellesa de la natura amb la meravella de la seva simplicitat.
Com ella mateixa diu: “He caminat fins a sortir del cos i entrar en la muntanya. Soc una manifestació de la seva vida total, igual com ho és…la perdiu blanca. Així doncs, he trobat el que vaig sortir a buscar. Vaig iniciar el meu viatge amb un amor pur. Vaig començar a la infantesa, …em va lligar de per vida a la muntanya. Pujar als Cairngorms per mi aleshores significava una fita llegendària… ”.
Un llibre que ja d’entrada ens presenta un mapa dels Cairngorms, unes serralades de la Gran Bretanya, Escòcia, on l’escriptora va viure tota la seva vida. I és aquí on rau la gràcia en la seva escriptura: aquest coneixement i profund respecte sobre la zona de la qual està escrivint. I no deixa de ser curiós com una persona sense conèixer el que és l’ecologia ni tenir una formació científica és capaç d’entendre a través d’una gran habilitat d’observació com funcionen els mecanismes de la natura.
Per aconseguir aquest coneixement, Nan Shepherd va passar moltes hores en aquestes muntanyes, nedant en els seus estanys, dormint al ras, contemplant els ocells, tocant i punxant-se amb les plantes, veient passar les estacions, gaudint del silenci… Tot això fa que el llibre no sigui purament descriptiu i fred, sinó que l’acompanyis en el seu recorregut i entenguis la natura des de la seva perspectiva.
Tot i no fer servir les paraules “canvi climàtic” o “antropització”, sí que descriu l’increment de persones que van a la muntanya i com el paisatge va canviant amb el temps, temes poc habituals per l’època. També parla dels incendis o dels canvis en els oficis relacionats amb la muntanya, com el de serrataire, de manera que dona una visió completa de tots els aspectes que poden afectar a aquesta zona d’Escòcia.
I té un valor afegit quan descobreixes que aquest llibre el va escriure molt temps abans de publicar-lo i el va guardar molts anys fins que la situació sociopolítica li va permetre. Però ni el pas del temps ha aconseguit fer que les seves observacions hagin perdut valor en l’actualitat.
No obstant això, el que més m’ha sorprès de la lectura és que tot i titular-se La muntanya viva, no és fins al capítol 7 quan comença a parlar sobre la flora i la fauna d’aquesta serralada. I és que quan parla de la seva geologia o de l’aigua, ho fa donant-li un protagonisme que no t’adones que et falta la biodiversitat fins que arribes al seu apartat.
I això és perquè aquest, com ja he mencionat a l’inici, no és el típic llibre de muntanyes en què s’expliquen reptes inhumans o simplement es descriu la muntanya. Aquest és un llibre d’introspecció sobre la muntanya i la passió de l’autora per ella, i és exactament això el que el fa únic!
Agradarà a…
Qui vulgui un llibre per viatjar mentre llegeix, que pretengui deixar-se portar per una prosa ben redactada cap a una altra punta del món.
No agradarà a…
Qui vulgui un llibre de reptes en què es descriguin accions a fer o llocs on anar. La descripció d’aquest llibre és per aprendre a veure la natura d’una manera diferent.
