Ai, l’avorriment. Aquella cosa que ens fa voltar per les plataformes de streaming com qui no sap què regalar a la seva mare per Nadal. A priori, tothom suposa que n’hi ha prou amb anar al Corte Inglés i buscar un perfum. Però no us equivoqueu. Entrar en un centre comercial és el pitjor que pots fer quan intentes sortir de dubtes. Un cop creues la porta, et veus sobrepassat per tots els estímuls que hi ha disposats estratègicament perquè consumeixis com un cocaïnòman a les sis de la matinada. Hi ha tantes modalitats de perfums com tipus de pell. Cadascun fa una olor diferent segons la pell on s’aplica. El perfum que, al teu canell, fa olor de maduixes salvatges es pot convertir en una autèntica bomba fètida al canell de la teva mare. Eau de Lancôme, amb essència de paella de xoriço a mig digerir. Ningú desitja veure’s en aquesta situació, per tant decideix pujar a la primera planta per veure si troba alguna bossa de mà o una cartera a conjunt. A mida que avances per la secció de complements, t’adones que et falten mitjons i que no tens un barret de dutxa amb estampat floral. Que les consoles estan rebaixades i que, en el fons, sempre havies volgut un Furby. Al final, surts d’allà amb uns botins de pell de cocodril que et fan mal al dit petit i unes ulleres de sol que ni Elton John s’atreviria a dur, però ni rastre del regal per a la teva mare. Quan tothom et demani què collons et passava pel cap quan ella desemboliqui el que sembla ser un vibrador sense piles, l’únic que podràs dir és que a la botiga et van vendre un rellotge temporitzador, i que si no li agrada el color es pot canviar, però el tiquet regal diu clarament que es tracta d’un Satisfyer Pro 2. El pitjor de tot és que, quan li has donat el paquet, li has dit amb tota la il·lusió del món: «segur que així no se’t crema el conill».
Sé de mala gana que aquesta és la sensació que us envaeix cada vegada que us escarxofeu al sofà amb ganes de gaudir d’un moment de repòs. Després de vuit hores sense saber què veure, li heu acabat regalant un vibrador a la vostra mare. Una sensació de vergonya bíblica que us perseguirà com un brot de sarna persistent.
Per fortuna, aquí em teniu a mi, fent-vos la feina bruta perquè no hagueu de participar en una sessió d’incest involuntari amb el comandament a distància.
En ordre aleatori:
- The Chair Company (HBO)
Un home de mitjana edat torna a treballar en una empresa de centres comercials després de fracassar estrepitosament com a entrepreneur. Després d’un any pèssim, ha aconseguit que el facin director del nou centre comercial que es construirà al seu poble. Tot sembla anar com la seda: la seva filla s’està a punt de casar, el seu fill és una estrella del bàsquet universitari, a la seva dona li va bé el seu negoci personal i ell té control creatiu absolut sobre el centre comercial, un futur espai verd que farà les delícies de tots els qui s’hi vulguin passejar, sense por a confondre un rellotge temporitzador amb un vibrador de color rosa. No obstant, durant l’acte de presentació en un auditori a vessar, després d’un aplaudiment eixordador, l’home s’asseu en una cadira. De fet, podríem dir que es tracta de LA CADIRA, un artefacte que es desmunta tal i com ell hi acomoda les seves natges d’home blanc privilegiat amb una casa de dues plantes als suburbis del benestar. Davant d’un centenar d’assistents, ell fa un ridícul d’allò més estrepitós. A partir d’aquí començarà una voràgine obsessiva de venjança contra l’empresa de material d’oficina encarregada de fabricar aquella cadira en concret. El problema és que l’empresa que fabrica les cadires no és el que sembla.
2. The Curse (Showtime)
Una parella d’allò més estranya que protagonitza un reality immobiliari en què venen cases ecoamigues. Els protagonistes són Emma Stone i Nathan Fielder. L’atmosfera que envolta el xou és similar al suquet que sortiria si passéssim per una picadora tequila, una mica de coriandre i el fum que exhalava David Lynch entre escenes de Eraserhead. Una sèrie tan original com pertorbadora. L’equivalent de tenir un accident amb cotxe mentre menges crispetes.
Poc més vull dir. Quan veieu l’últim capítol entendreu per què.
3. The Shivering Truth (HBO)
Animació per a adults. Capítols d’entre 10 i 12 minuts en què viureu mil vides. Cap d’elles us agradarà. Us sortiran cucs de les orelles i vomitareu pels ulls. Us sentireu com Déu el primer diumenge després de crear l’univers («Què collons acabo de parir?»). Ara, si no vau tenir mai l’oportunitat d’anar a classes de filosofia a les vuit del matí després de fumar-vos una sarbatana a vessar de haixix i sense haver esmorzat, amb això us asseguro que podreu viure l’experiència al complet. I és que no cal apuntar-se a les PAU per saber que, en el fons, a la cova de Plató s’hi estava de putíssima mare.
4. Efectos secundarios (HBO)
Més animació. Un home descobreix un bolet psicodèlic que ho cura tot, fins i tot la mort. Les empreses farmacèutiques el volen matar quan descobreixen que podria significar la fi de tots els seus subproductes inflats de preu. Adeu a la morfina, al Xanax, al Valium, a l’Ozempic i a la fenitilina. Eh. Adeu a l’Ibuprofè. Esteu flipant si penseu que els grans grups farmacèutics permetran que un home que té una tortuga de mascota els hi enfonsi el negoci. I més si aquest bolet psicodèlic pot fer desaparèixer l’Ibuprofè.
5. Los ensayos (HBO)
Nathan Fielder altra vegada. Per als qui no el conegueu, només dir que és un humorista molt especial. Aquí us deixo un vídeo curt del seu famós programa Nathan For You perquè us en feu una idea.
Ara, sabent com funciona el cap d’aquest home, cal dir que Los ensayos és un programa seriós que pretén posar fi als problemes que patim les persones en moments de màxim estrès relacional. La primera temporada aborda diverses temàtiques com, per exemple, com dir una veritat incòmoda a un amic o si algú està preparat per tenir un fill. La segona aborda la problemàtica tabú dels accidents d’aviació i com evitar-los. Per posar-vos en context: aquest home ha creat un sistema d’actuació per tal de preveure totes les situacions possibles que es poden donar en el cas que estiguin estudiant. És a dir, recreen la realitat per tal de preparar-se quan hagin d’abordar la situació a la qual els participants es volen enfrontar. Per resumir-ho d’alguna manera, Los ensayos és el que passa quan la broma surt cara.