L’experiència de lectura individual és un gaudi de la nostra intimitat. Estem acostumats i acostumades a que els nostres llibres ens donin un temps personal. Quants llibres no hem llegit en la més absoluta solitud? I curiosament, en el fons hi ha una xarxa que ens connecta amb altres lectors dels mateixos llibres; i ens n’adonem quan diem a altres persones que hem llegit el mateix llibre independentment del context de lectura: clubs de lectura, presentacions, webs literàries, xarxes socials, trobades casuals, etc. En aquests casos llegim sols però alhora ho fem en comunitat, i la sorpresa rau en aquest descobriment del nexe lector amb l’altre, qui també tindrà la seva pròpia opinió. La relació comença essent indirecta atès que possiblement tu has llegit el mateix llibre que jo a casa teva i jo a casa meva, el que porta a l’impacte positiu que tu i jo tinguem en comú aquella lectura, més enllà de la diferència entre la teva opinió i la meva. Aquesta germanor, aquesta solidaritat, aquesta empatia amb l’altre es complementa amb allò que ningú sabia, fins aquell moment de confessió literària, que ens ha dut, regalat i enriquit el llibre que ha començat essent de cadascú per ser-ho de tothom. Crec que val la pena fixar-se també que la lectura no ha de ser sempre solitària: també podem llegir junts. Llegir junts és sentir la proximitat de l’altre amb el matís que la lectura pot ser silenciosa (t’acompanya l’altra persona en silenci, o tu llegeixes, o és l’altre qui llegeix com si no estiguéssiu junts) però també hi ha la possibilitat de la lectura en veu alta; i el canvi i la diferència que suposa que llegeixin juntes dues persones, o llegir en grup, on es practica el noble art d’escoltar a l’altre; perquè llegir junts és saber escoltar, no és només el text que empasses cap al teu cervell, sinó el cervell de tots i totes. Potser no és tan atractiu llegir acompanyats com llegir sols, però en el cas de la lectura col·lectiva passem de la relació indirecta a la directa, i trobo que això és apassionant per tal com la literatura, que esdevé plaer, en aquest cas és un plaer compartit immediatament. Això fa possible que la declamació sigui atractiva, a més d’afavorir el vincle amb l’altre o els altres, amb la qual cosa es para atenció al text d’una altra manera; la manera conjunta de llegir permet interrupcions, preguntes i aclariments immediats i els dubtes es resolen de manera que el que tu no saps sí que ho sap l’altre o fins i tot que el que tu no has sabut descobrir, ho descobreix una altra persona, i tot plegat és enriquiment. No crec que llegir junts pugui substituir la lectura individual com a satisfacció personal però potser sí en alguns matisos: el que jo no veig ho veus tu i al contrari, també. Si ens hi fixem bé, llegir junts ens aporta una diversió diferent o complementària de la individual. El diàleg que genera el text fa que juguis amb l’altre a interpretar el que diu el text, i això dona lloc a l’humor, a dir cada u la seva i sumar lectures, però també, i això és molt important, a discrepar. Quan estem sols amb el llibre, discrepem amb nosaltres mateixos? Cadascú té la seva personalitat i això es nota més quan llegim junts, quan el llibre teu i meu són el mateix text, però des del meu equipatge de bagatge contrastat amb el teu. A vegades podem no tenir ganes de llegir perquè ens fa mandra, o no tenim el temps quotidià per llegir a soles, i no obstant això l’altra persona t’anima a llegir, fins i tot t’ajuda a llegir fins que t’adonis del sentit que té el text. Si llegim sols i soles un text, aquest ens donarà el sentit que té per a nosaltres, segons les lectures que portem acumulades i, òbviament, la nostra experiència vital. Si llegim junts, jo trobaré uns sentits diferents als teus i entre els dos, o més, descobrirem moltíssimes coses que no havíem entès individualment. La lectura col·lectiva és un complement molt positiu d’altres maneres de llegir. Quan llegim sols i soles aprenem moltíssimes coses a les quals permetrem que s’exterioritzin amb la nostra personalitat, i quan llegim junts aprendrem altres coses diferents, de manera que podem obtenir el goig dels contrastos, de les altres visions i de la companyia i, per tant, també, de l’acompanyament. Quan llegeixes un llibre, aquest t’acompanya pel viatge del llenguatge en la teva ment, i quan el llegeixes amb una altra persona pot ser que la seva ment et guiï pel màgic laberint de la creativitat dels textos. Llegir junts és estar junts, però sobretot interactuar junts. Crec que és una experiència molt interessant per tal com l’altra persona et fa adonar d’elements que se t’havien escapat i a l’inrevés: tu has vist coses que vols comunicar a l’altre, i als altres. A partir d’aquí, proveu de llegir junts; crec que això possibilita la generació de valors com l’amistat, el creixement personal (i col·lectiu) i, per què no l’amor? Què us sembla llegir junts com un acte d’amor? Quants vincles poden néixer llegint junts? Crec que molts, perquè enfortim la confiança en nosaltres mateixos i en els altres, de tal manera que passem per la vida fent coses que ens nodreixen l’esperit, sobretot l’esperit humanista. Proveu i descobrireu! Podria ser el lema per convidar a llegir junts, per gosar eixamplar els límits del que som com a lectors i lectores que trobem en els llibres el món que podem recórrer amb les paraules, gaudint d’aquestes en solitud o acompanyats d’altres persones meravelloses.
