La frontera és una sèrie disponible a Amazon Prime que ens transporta als anys vuitanta i que té com a tema principal les delicades relacions entre Espanya i França pel que fa a ETA i la complexitat de la pròpia banda terrorista.
Així doncs, un petit grup dissident dins d’ETA planeja un atemptat en sòl francès. Per evitar-lo, un capità de la Guàrdia Civil, la policia francesa i una etarra es veuen obligats a col·laborar, en un context marcat per les tensions polítiques i la desconfiança mútua. La frontera mostra les dificultats d’aquesta aliança, les divisions internes dins de la banda, l’espionatge constant i els drames personals i familiars que el terrorisme arrossega a banda i banda dels Pirineus.
Un dels punts forts de la sèrie és l’ambientació. Els carrers, els uniformes, els cotxes, les tavernes… tot respira aquell aire dels vuitanta i recrea de forma més que creïble una època convulsa de la nostra història recent.
Pel que fa al repartiment, Javier Rey porta bona part del pes de la història amb solvència i solidesa gràcies a altres ficcions en què ha desenvolupat papers semblants. Per la seva banda, Itsaso Arana entoma de forma satisfactòria un paper carregat de clarobscurs i Vicent Pérez aporta la dosi francesa amb una interpretació fantàstica. En general, tot el repartiment és equilibrat. Tothom té el seu paper en aquest puzle narratiu on es barregen les lluites polítiques, els dilemes morals i el terrorisme com a teló de fons.
Com a thriller, funciona, ja que hi ha tensió, acció, girs i conspiracions que et mantenen amb la sensació que tot pot saltar pels aires en qualsevol moment. El primer episodi enganxa de valent i el final aconsegueix ser intens, cosa que no sempre passa en sèries d’aquest estil. Tot i que no soc una experta en ETA, crec que la història s’acosta més a l’espectacle que no pas a la realitat històrica, cosa que pot generar debat. És lícit jugar amb fets tan recents i dolorosos? Hi haurà qui pensi que no, però jo soc del parer que sí.
Personalment, el que més m’ha agradat és que no hi ha herois impecables ni dolents de manual, com sol passar amb qualsevol projecte cinematogràfic que tingui relació amb ETA, sinó que els personatges es mouen per una àmplia gamma de grisos i han de bregar amb contradiccions i decisions difícils. Això fa que la història sigui més interessant i que com a espectador t’hagis de posicionar, pensar i, fins i tot, incomodar-te en alguns moments.
En definitiva, La frontera és una sèrie amb una tensió narrativa que no et deixa indiferent. Potser no és un relat històric en majúscules, però sí un thriller que sap entretenir i, alhora, fer-nos reflexionar sobre els perills de la radicalització, les fronteres físiques i morals i l’alt preu d’algunes decisions.
Agradarà a…
A qui busqui tensió, acció i drama en la dosi justa.
No agradarà a…
A qui busqui una lliçó d’història. Això és ficció, no un documental de La 2.
