«No hemos hecho más que esperar en silencio más de setenta años.»
Així comença El abismo del olvido, un còmic que ens endinsa en una de les ferides més profundes de la història recent d’Espanya: les fosses comunes del franquisme.
Aquest còmic, que uneix la força narrativa de Rodrigo Terrassa amb el traç expressiu i precís de Paco Roca, se centra en Pepica, una dona que decideix recuperar el cos del seu pare, José Celda Beneyto, afusellat el 1940 i llançat a la fossa 126 de Paterna, una de les més grans d’Espanya, amb més de 190 cossos.
Tot i això, aquesta no és només la història de Pepica i del seu pare, sinó la història de totes les Pepiques, de totes les fosses encara per obrir, de tots els noms que encara esperen ser identificats, de tots els assassinats que ja no busca ningú.
El llibre denuncia les traves burocràtiques i l’eterna espera que han hagut de suportar les famílies dels assassinats pel franquisme, alguns en “temps de pau”. També mostra la resistència de qui encara diu que “no cal remenar aquestes coses”, com si la justícia pogués caducar, com si el dolor es pogués arxivar.
Una de les parts més colpidores és la història de l’enterramorts del cementiri de Paterna, un home que, entre ordres i obligacions, no va perdre la sensibilitat ni el respecte pels cossos que anava enterrant en un gest d’humanitat enmig de la barbàrie.
No he pogut evitar plorar llegint-lo, així que feu-vos amb un paquet de mocadors si decidiu tenir-lo entre les mans.
Agradarà a…
A qui busqui un llibre ple d’història, memòria i emoció.
No agradarà a…
Als que prefereixen no remoure el passat.
