Els animals pensen? Si ho fan, en què pensen? Aquestes són algunes de les moltes preguntes a les quals aquest llibre de Carl Safina editat per Galaxia Gutenberg intenta donar resposta. Per fer-ho, se centra en tres mamífers que viuen en ecosistemes molt diferents: els elefants d’Amboseli (Kenia) Loxodonta africana, els llops de Yellowstone Canis lupus sp. i les orques del Pacífic Orcinus orca. Tots tres es caracteritzen per ser animals socials i, per tant, viuen en grups i es comuniquen entre ells de la seva manera.
Llegint aquest llibre podem descobrir que sabem molt poca cosa sobre les orques, ja que científicament tenim una única espècie d’orques (Orcinus orca), però observant-les i mitjançant anàlisis d’ADN s’ha descobert que hi ha vàries espècies. A més de tenir comunicacions diferents, n’hi ha que són residents en una determinada zona i altres que són viatgeres. Les orques s’alimenten de diferents tipus d’animals: taurons, peixos (com el salmó real), pingüins o altres de mamífers; i no es reprodueixen entre els diferents grups. Per tant, encara que només tinguem un nom científic són més d’una espècie.
Les orques tot i que de vegades són considerades com el tiranosaure rex del mar, tracten els humans amb una estranya falta de violència. Mai s’ha documentat un atac per part d’una orca en llibertat. En canvi, sí que hi ha moltes històries d’orques que han ajudat persones i gossos a tornar a la costa quan estaven perduts. Mentrestant, els humans les hem matat, els hem pres els seus fills, les hem posat en captivitat obligant-les a treballar en unes condicions gens adaptades a elles… Tot això hem fet a uns animals altament socials amb una elevada capacitat d’ecolocalització per analitzar i interpretar el món que els envolta.
Els científics anomenen les orques per un codi de lletra més números: cada família d’orques té una mateixa lletra (per exemple, la família J), i cada individu de la família té un número que acompanya la lletra de la família (per exemple, J19). Si voleu sentir com es comuniquen la família J i la K, el llibre ens proporciona un web per poder-ho escoltar.
Pel que fa als llops, van ser reintroduïts a Yellowstone després de ser exterminats pels humans. La seva reintroducció es deu al fet que la depredació, tot i no ser bonica, és necessària. Sense els llops, Yellowstone va patir un increment d’Upitis, uns animals herbívors que en ser tan nombrosos van disminuir preocupantment els vegetals del parc; en conseqüència, s’estaven morint de gana per la falta de vegetació. Una terra sense depredadors no és sinònim de pau, o mors depredat o mors de gana.
Els llops són dels pocs animals capaços de caçar preses de 5 a 10 vegades més grans que ells. Ho aconsegueixen gràcies a una gran cooperació i organització. Les camades o famílies de llops tenen una jerarquia i es comencen a formar per una parella i la seva descendència, a mesura que la camada es va fent gran, es va dividint.
Mentre els llops s’anomenen per un codi numèric, els elefants tenen noms. Parlant d’aquests animals de gran mida característics per tenir un nas molt llarg, precisament tarden 5 mesos a aconseguir dominar la trompa. Són altament socials i es guien per la matriarca de la família, qui sap com actuar en cada situació i recorda els diferents camins que han de seguir. Potser una de les coses que més m’ha cridat l’atenció sobre els elefants és el dol que demostren quan perden un membre de la família, celebrant en certa manera rituals funeraris i anant a visitar les restes.
Al meu parer…
És un llibre que està molt treballat. Es nota en cada pàgina que l’autor ha aprofundit en els temes de què està parlant. L’autor ha viatjat a cada lloc esmentat per observar el comportament dels animals dels quals està parlant. A més, ho fa al costat d’experts mundials en aquests animals. Però per si tot això no fos suficient, en el llibre es poden trobar moltíssimes mencions a altres autors, científics… Es nota que s’ha informat sobre el que escriu. Tot això fa que no sigui un llibre especialment àgil de llegir, ja que és molta la informació que conté, però precisament per la gran quantitat de coses que aprens llegint-lo, és sorprenent com t’enganxa.
Per a mi, el millor del llibre és que l’autor sap descriure el que veu d’una forma increïble: sense abusar dels adjectius, però aconseguint que viatgis amb ell. Et fa emocionar i voler saber més sobre el que està passant. Et fa entrar en les vides dels animals dels quals parla. Comprens perquè els llops es comporten de la manera que ho fan, t’explica la seva jerarquia social amb les seves injustícies i els seus avantatges. Et descriu la importància dels vincles familiars entre els elefants, com se senten quan perden algun membre de la seva camada. També et fa conèixer els diferents tipus d’orques que existeixen, com es comuniquen entre elles i com s’alimenten.
Llegint aquest llibre coneixes molt millor a tres tipus de mamífers molt diferents, o potser no tant. Orques, elefants i llops són mamífers com nosaltres i com a tal tenen un esquelet relativament semblant al nostre, són animals socials com nosaltres, es comuniquen entre ells amb els seus mecanismes, tenen sistema nerviós, circulatori i respiratori com nosaltres… A simple vista tenen una forma i una mida que pot semblar molt diferent de la dels humans, però si mirem amb més atenció potser ens adonarem que ens assemblem molt més del que esperàvem.
El gran mèrit d’aquest llibre és aconseguir que tres animals que semblen molt diferents puguin resultar-nos pròxims als humans i que puguem comprendre el seu comportament i ens puguem acostar saber què estan pensant i què els passa per la ment.
