Avui recuperem una entrevist que vam fer l’any passat, en el número especial d’abril, a Marc Moreno. Ahir va ser el guanyador del Premi Crims de Tinta de RBA-La Magrana i que any rere any dóna el tret de sortida al BCNegra. Aquest any, l’escriptor català ha guanyat el guardó amb la novel·la Temps de rates, una novel·la ambientada al barri de la capital catalana de la Verneda.
Periodista, escriptor i editor català. Marc Moreno, nascut a Barcelona, combina a la perfecció les seves passions a través de l’escriptura i l’edició. Autor de novel·les dins el gènere negre com Independència d’interessos (Llibres del Delicte, 2013) i a més editor i gestor de l’editorial Llibres del Delicte, una editorial que publica novel·la negra en català.
Marc, per què un editorial dedicat exclusivament a novel·la negra? En quin moment decideixes aquest gènere?
Sóc un lector, gairebé monotemàtic de gènere negre. Quan aposto per crear una editorial el camí ja estava triat: has de fer el que saps o el que coneixes, si vols aportar algun valor i fer les coses bé. A més, penso que hi havia un buit pel que feia a editorials que apostessin per l’autor català de novel·la negra, així que Llibres del Delicte va néixer per publicar els autors d’aquí que tan bones obres estan escrivint actualment.
Quin és el “barem”, si se’n pot dir així, que segueixes per escollir quina novel·la editarà o no Llibres del Delicte?
El meu criteri. És simple, si m’agrada la publico, si no m’agrada no. No aspiro a fer un catàleg que agradi a tothom, però el lector pot estar segur que si li agraden unes quantes novel·les de Llibres del Delicte li agradaran totes, perquè el criteri sempre és el mateix, i sempre seré fidel al que m’emocioni i al que em faci creure que tinc una bona novel·la entre les mans.
Creus que el mercat ha acceptat correctament un editorial de novel·la negra en català?
Sí, estem molt contents perquè la rebuda dels lectors ha estat molt més positiva del que esperava quan vam començar al 2013. El projecte és humil i va creixent a poc a poc, intentant consolidar llibre a llibre una filosofia i un catàleg que, per sort, compta amb un grup de lectors que es van fent tota la col·lecció. De moment només tenim 16 llibres publicats, però per mi és tot un orgull que molts lectors m’enviïn fotos amb tots els Llibres del Delicte a la prestatgeria i que en diguin que s’estan fent tota la col·lecció. Sí, de moment és poc i ja veurem si en arribar als 50 llibres encara hi ha lectors tan fidels, però ara per ara per nosaltres és un autèntic privilegi comptar amb lectors que ens donen un suport incondicional i als quals els devem tant i els estem tan agraïts.
Quins objectius et vas plantejar al principi de Llibres del Delicte? Els has pogut mantenir a dia d’avui?
Ser el punt de trobada entre els autors de gènere que tenim a Catalunya i els lectors, que majoritàriament llegeixen novel·la negra en castellà però que a poc a poc els anem demostrant que es fa molt bona literatura negra en català. Estem obsessionats amb enxampar lectors per al gènere en català, convèncer-los que fem literatura de qualitat i que comptem amb un planter d’escriptors que llibre a llibre poden competir amb qualsevol.
Uns dels beneficis que m’ha aportat Llibres del Delictes, a part de poder gaudir de la literatura negra del nostre país, és que m’ha permès descobrir nous autors. En quin moment es decideix apostar per aquests talents?
És que una de les funcions d’un editor, i crec que una de les obligacions, fins i tot, és la descobrir noves veus. Per mi és un privilegi haver publicat escriptors que admiro tant com Anna Maria Villalonga, Margarida Aritzeta, Sebastià Bennasar o Lluís Llort, però la possibilitat de publicar gent desconeguda, autors novells, obres que ningú coneix, i veure que les teves apostes agraden, és un èxit que t’ajuda a entregar-te amb més passió encara a la feina.
Fa uns quants anys que el gènere negre està vivint un dels seus moments d’esplendor més alts, però tots sabem que el gèneres han viscut moments i moments al llarg de la història. Com veus el futur de Llibres del Delicte?
Amb optimisme, si no fos així tancaria la paradeta, no? Crec que amb passió i professionalitat es pot tirar endavant un projecte editorial com Llibres del Delicte. No es tracta de tenir un olfacte especial ni esbrinar què li agrada al lector, tan sols és picar pedra, treballar molt i amb una gran dedicació, i tenir els ulls ben oberts per veure què ens envolta i un cervell per analitzar-ho tot al detall. A partir d’aquí, no ens farem rics, però podrem mantenir un projecte sostenible i fidel a una filosofia.
No sé si us ho han dit alguna vegada, però jo tinc la visió que sou com la nova generació de “Cua de palla”. Què en penseu?
M’agrada! Si algú ens diu que som la nova Cua de Palla a mi ja em fas content. Sé que no ho som, principalment perquè ells eren una col·lecció d’una gran editorial i nosaltres som una editorial independent, però sí que és veritat que vam néixer amb la filosofia de la Cua de palla. De fet, les nostres cobertes grogues, que alternem amb les vermelles, són un homenatge a les seves. I la filosofia d’esdevenir una col·lecció de referència en el gènere, de picar pedra per la literatura en català i la voluntat de fer créixer el gènere al país, ens apropa a la Cua de palla. Tant de bo arribem algun dia a fer la meitat del que van fer Pedrolo i companyia.
Sabem que a part d’editor tens un altre perfil, el d’escriptor. Potser et semblarà una pregunta tipus “qui estimes més: el pare o la mare”, però quin dels teu perfils t’agrada més?
Sóc un escriptor que, a més, fa d’editor. De petit somiava ser un escriptor, mai no havia pensat ser un editor, de fet ni em plantejava que hi havia editors. M’encanta llegir i m’encanta escriure, i a partir d’aquí vaig arribar a la literatura. Ara faig més d’editor que d’escriptor, tot i que segueixo publicant novel·les i sempre en consideraré un escriptor.
Com a escriptor, sabem que has cultivat bàsicament novel·la negra, com ara Independència d’interessos. Has pensat mai cultivar algun altre gènere? Si poguessis triar, quin seria?
Sóc autor de novel·la negra i m’agradaria que se’m conegués per aquest compromís amb el gènere, però li he donat voltes a la idea d’escriure un llibre barreja d’autoajuda –sí, no és conya- i biogràfic que expliqués la meva història amb les malalties greus i les estances llargues als hospitals, i potser servís a gent que està patint l’infern de la manca de salut per trobar forces i continuar endavant. No sé si algun dia ho tindré per publicar, ja que és un projecte que li tinc molt respecte, però li he donat moltes voltes i m’agrada la idea de fer alguna cosa que potser pogués ser realment útil per a algú.
I com a editor, quin autor t’agradaria publicar?
Andreu Martin, sens dubte. És el mestre del gènere, un referent per a tots i un escriptor que s’ha mantingut fidel a ell mateix tota una vida. Sé que tard o d’hora publicaré una novel·la seva, sóc molt insistent.