Fitxa tècnica

Títol original 10 Cloverfield Lane
Duració 103 min.
País  Estados Unidos
Direcció Dan Trachtenberg
Repartiment Mary Elizabeth Winstead, John Goodman, John Gallagher Jr.
Fitxa filmaffinity

 

Crítica

Si Calle Cloverfield 10 es la segona part de Monstruoso ,2008 es un debat secundari que deixo a mercè de les tertúlies més cinèfiles, de fet crec que es mes una estratègia de Màrqueting ( la qual funciona perfectament) que no pas una altre cosa. La realitat es que en comptades ocasions surto de les sales de cinema amb la sensacions que vaig experimentar al final del primer llargmetratge del jove director Dan Trachtenberg.

Sota la tutela de J.J. Abrams i a partir d’un guió ben senzill, Matt construeix un thriller  angoixant i tens que només et deixa respirar en alguns instants, i bàsicament pel be de la nostre salut. He dit thriller per posar algun gènere, però la veritat es que Calle Cloverfield 10, engloba terror, ciència ficció, thriller psicològic i fins i tot alguns detalls dels quals el mateix Hitchcock hauria estat orgullós. Els qui amb llegiu, en cas que ho faji algú, sabreu que sempre reivindico la senzillesa en els films, soc amant de les coses poc complicades i no he cregut mai que una bona pel·lícula sigui sinònim de trames enrevessades i jocs de càmeres inversemblants. Cloverfield 10, es un clar exemple de que a partir d’una base que podria considerar-se típica i tòpica, es pot rodar un film que, agradi més o menys, no deixarà indiferent a ningú. No explicaré gaire cosa sobre la trama de la pel·lícula ja que es d’aquelles que val més no saber res de res abans d’entrar a la sala, però si que us puc comentar , que el director de Philadelphia dosifica la informació poc a poc,  per tal que l’espectador mantingui una tensió constant que a partir de la meitat del film creix exponencialment fins arribar al clímax final. No obstant, entre mig, serem víctimes d’enganys i trampes que provocaran girs constants a la trama . Tot això, en part, gràcies a les magnífiques actuacions dels protagonistes, Mary Elizabeth Winstead (Death proff, Destino final 3, The ring 2 )  John Goodman ( The big Lebowsky, Argo, The Monument man…),  John Gallagher Jr. ( Hush, Las vides de Grace, The News Room TV…) on  Goodman mereix una mansió especial per  una interpretació potent i esfereïdora que en alguns moments  recorda la cara desencaixada i de bogeria del mateix Jack Torrance al Resplandor. Un John Goodman en plena forma que confirma el que ja sabíem, i es que es un dels millors actors dels últims anys que potser encara no ha rebut el reconeixement que es mereix.

Segurament aquesta senzillesa mencionada abans es una arma de doble full per aquesta pel·lícula, ja que als ulls de molta gent no representarà més que 100 minuts d’escenes de terror i ficció que podríem trobar a qualsevol cadena de TV un dissabte a les 2 de la matinada. Però pels amants del gènere, Dan Trachtenberg , ja s’ha fet un petit lloc al costat de grans directors com Tarantino o Rodriquez, reivindicant un cine de sèrie b  que tants i tants bons moments ens ha fet passar, encara que sigui a altres hores de la matinada.

 Marc Orra

 

Comparteix
AnteriorCineclubVic
SegüentTaller de jocs de taula per estimular la cognició en adults
Marc Orra Boix
Elèctric de professió però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic m'agrada perdrem pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.