Fitxa tècnica

Títol original Spotlight
Duració 121 minuts
País  Estats Units
Direcció Thomas McCarthy
Repartiment Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams, Liev Schreiber, John Slattery, Stanley Tucci.
Fitxa filmaffinity

 

Crítica

 

Spotlight es l’exemple més clar de com el cinema i la senzilles en ell, poden anar agafats de la mà i en molts casos ser sinònim d’èxit. Thomas McCarthy no ha necessitat grans imatges ni grans decorats; de fet no n’ ha necessitat mai, per tal de construir relats amb una gran potencia narrativa.

Spotlight narra la historia real de com el Boston Globe va destapar el major cas  d’abusos sexuals a menors per part de gairebé 90 cures de la ciutat de Boston, i explica com va ser tot el procés de construcció de la noticia fins a la publicació d’aquesta. Thomas ens desgrana una historia i ens la serveix trosset a trosset perquè l’espectador pugi palpar, pugi experimentar en la seva pròpia pell la terrible magnitud de la tragèdia. A petites dosis, el nivell d’excitació de l’espectador va increixendo fins a arribar a un catarsi final, que tot i conèixer el veredicte i no acabar d’estar a l’altura de la resta del film, acaba provocant una sensació que et deixa atònit a la butaca de la sala de cine mentre els crèdits desfilant per la gran pantalla. McCarthy i Josh Singer han construït un guió sense fissures influït amb part per Sorkin i on fins i tot la banda sonora ens recorda a la introducció d’una gran sèrie com News Room. Si tots aquest aspectes els combinem amb un repartiment de luxe com son Michael Keaton, Mark Ruffalo, Rachel McAdams o Liev Schreiber entre d’altres, i unes interpretacions més que correctes de les quals val la pena destacar la de Mark Ruffalo, ens trobem davant d’un film que brilla amb llum pròpia i que s’acosta a aquell cinema d’investigació periodística que elevava el “quart poder” al nivell que sempre li ha tocat. Hom i trobarà influencies d’altres films com  Tots els homes del president, el Dilema. Periodisme de la vella escola tot i la falta de cigarretes a la redacció, i on entre despatx i despatx, entre taula i taula, es respira aquella passió que manté l’ofici del periodisme viu  i en el qual dipositem la nostre confiança per tal de mantenir-nos informats i d’alguna manera, connectats al món.

En definitiva potser el director no intenta explicar-nos un succés que va sacsejar els pilars de l’església catòlica, segurament Spotlight ens explica una història real de periodistes, de persones que per sobre de tot estimen la seva feina, i posen el sentit de l’ètica i el deure a disposició del ciutadà. Sigui el que sigui el que el director ens vulgui explicar. Spotlight ja ha passat el tall per ser una de les pel.lícules de l’any. Senyores i senyors jo ja tinc la meva candidata pel dia 28.

 

Marc Orra

 

Comparteix
AnteriorCineclubVic
SegüentMúsica, espectacle i humor a l’ETC
Elèctric de professió però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic m'agrada perdrem pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.

1 comentari

Comments are closed.