Roser Cabré-Verdiell. “Sóc subtilment exagerada”

2
1463

Coberta-Els-Crims-NostratsAvui us presentem la Roser Cabré-Verdiell. Periodista de professió però una gran lletraferida. Ha aconseguit compaginar la seva vida professional amb la seva vocació: l’escriptura.

Recentment ha participat en un projecte d’Edicions Xandri que porta per títol Els crims nostrats. Una iniciativa nova, apassionant, divertida i d’allò més negra. Un recull de relats de gènere negre i criminal escrits per diferents autors catalans. Us deixem amb la Roser perquè us ho expliqui millor.

 

 

  • D’on neix aquest projecte? Com us trobeu i com decidiu començar aquest recull?

El projecte neix de l’editor, en Joan Ramon Armadàs, que tenia ganes de veure si el folklore català podia inspirar la criminalitat. En el meu cas, Edicions Xandri em va contactar via twitter. En Joan Ramon havia llegit uns contes negres al meu web i volia saber si em podia interessar ser part del recull. Vam quedar i al cap de trenta segons d’explicar-me el projecte vaig dir ‘on he de firmar?’. I ja va estar. L’hagués abraçat. No m’hi vaig tirar a sobre per pudor. Volia quedar bé i tal. Però realment ho hagués fet. Edicions Xandri s’arriscava. No sabien si, més enllà de contes de quatre frases, podia escriure un relat o era una analfabeta total. Però un dels seus objectius com a editorial és precisament descobrir noves veus, publicar autors desconeguts. Els aplaudeixo i els agraeixo tantíssim que confiessin en mi.

  • Hem pogut veure que per començar disposàveu d’un títol escollit a l’atzar? Qui i com vau decidir els títols?

Aquesta ha sigut la part més brutal del projecte. Els editors la van plantejar com un joc. Sis dones, sis homes i una cita en un bar fosc en un vespre de novembre encara més fosc. I allà dins, en la penombra, vam fer un sorteig. D’una banda, els noms dels autors i autores, de l’altra, els títols dels contes. Unes mans no massa innocents van fer la resta. Jo volia la ç. L’atzar no em va estimar.

  • A nivell personal, el fet de disposar d’un títol “imposat” t’ha suposat una dificultat o t’ha facilitat la tasca?

Totes dues a l’hora. Però com que el joc em va agradar des del minut zero, hi vaig entrar de cop. L’únic problema que no sabia res dels balls de bastons. Em vaig haver de documentar, que bàsicament vol dir googlejar ball de bastons i empassar-me vídeos d’actuacions. Ara tinc el timpà atrofiat pel so de la gralla inquietant, però ho sé tot sobre aquesta estupenda dansa tan nostrada. Un cop documentada, vaig decidir quin element volia destacar. El bastó em semblava massa fàcil. Necessitava una cosa més inquietant, més insuportable, més irritable. Com la protagonista. Per això vaig escollir el cascavell. La resta de la història va venir fàcilment. D’alguna manera, la vaig vomitar.

  • El resultat que heu obtingut del projecte és el que us esperàveu al començar-lo?

I tant. Dotze veus diferents, dotze estils diversos, dotze relats que són ben negres però tots amb els seus matisos. Humor, psicologia, corrupció, història, esport, actualitat, tecnologia, religió i fantasia. Només falta l’assaig científic. Això és el que es volia aconseguir i això és Els Crims Nostrats. Si al lector no li agrada un, que no pateixi. Li agradarà el següent. Segur.

  • El teu relat, Ball de bastons, està protagonitzat per una parella. Ell sabem que es diu Ot, però al llarg de tot el relat no ens desveles com es diu ella. Hi ha algun motiu ocult?

Més que ocult és un motiu bastant buscat. D’ella m’interessa la seva nul·la empatia, la desídia terrible amb la que encara la vida, la indiferència, l’egoisme i la seva dramàtica incapacitat social. Per reforçar aquesta fredor, gairebé grotesca, prefereixo no distreure amb res. No sabem com es diu, ni quants anys té, ni si té família, ni de què treballa, ni res. Només sabem què és inquietant. De totes maneres, al meu cap té un nom. Sé com es diu. Sé quina cara té. Sé que existeix.

  • Creus que el fet d’haver pogut publicar un relat en aquest recull et pot donar una empenta a títol personal i oferir al públic l’oportunitat de llegir l’obra de la Roser-Cabré-Verdiell?

Crec que sí i creu-ho els dits i toco fusta i poso espelmes a la Verge i faig tots els rituals que calgui. De fet, ja m’ha sortit un altre projecte. Encara no puc donar detalls però és extremament interessant, compartiré pàgines amb algunes de les veus negres i femenines més fortes del país. D’altra banda, tinc vida literària més enllà del negre i estic escrivint un altre projecte. D’aquí a pocs dies marxo cap al mid-west nord-americà per desconnectar i escriure fins a rebentar. Iowa m’inspira. Encara no sé què faré amb el que escriuré, potser presentar-ho a concurs, potser picar a la porta d’unes quantes editorials. Ja ho veurem. D’altra banda, tinc una web personal on publico, fonamentalment, microrelats i cròniques de no ficció. www.roser.be

  • Hi haurà continuïtat en el projecte? Podem esperar un altre recull de relats dels nostres autors catalans?

Jo crec que queda pendent escriure un relat ben negre sobre els Pujol. També són un element folklòric, oi? Doncs això. La nostra famiglia dóna per una trilogia de crims nostrats. Com a mínim.

I per saber-ne més…Roser Cabré

  • Paraules o expressions que més dius.

Súper, Hiper, Mega. Sóc subtilment exagerada. I whatever. Estic lleugerament anglicitzada.

  • Amb quin personatge literari t’identifiques?

Aspiro a ser la barreja total entre Plaerdemavida i Mafalda.

  • Escriptor que no suportes.

Comença per Co i acaba per elho.

  • Paper o digital?

Això és com quan et pregunten si estimes més al pare o a la mare. No puc respondre.

  • Quants llibres llegeixes al cap de l’any?

En format paper, al voltant de trenta. Sobretot novel·les. En format digital, no els sé comptar. Sobretot poesia.

  • Lloc preferit per llegir? I impossible?  

En un tren, quan és fosc a fora. I en un tren en hora punta.

De totes maneres, durant quinze anys quan he llegit més ha sigut mentre m’eixugava els cabells. Cada matí, després de la dutxa, el mateix ritual: la melena llarga, l’assecador i un llibre. Fa un any me’ls vaig tallar i la mitja melena no dóna per tant. Ho trobo a faltar.

  • Manies de lector.

Si algú em deixa un llibre, tornarà força fet pols. Subratllo i, tot i que en tinc vora cinquanta-sis, no faig servir mai punt.

  • Alguna frase que recordis d’un llibre.

“Crushed soap bars saved from motel showers. Flattened cans of string beans. A mangled map of Utah.” És Sam Shepard qui escriu. El llibre és Motel Chronicles.

  • Últim llibre que has llegit.

En aquest cas, l’he rellegit. Ask the dust, John Fante. L’adoro.

  • Una recomanació.

Principi d’incertesa, de Martí Sales. Llegiu-lo. Ara. És imperatiu.

  • Versió original o traducció?

Català, castellà, anglès i italià, versió original si us plau.

  • El llibre pendent.

Un film (3000 metres), de Víctor Català. O Caterina Albert, vaja. En tinc tantes ganes. També hi ha llibres que, més que pendents, són impossibles. El més impossible de tots és Naked Lunch, de Burroughs. El començo almenys un cop l’any. Mai no l’acabo. No sé perquè ho segueixo intentant. És com una mena de tradició malalta, suposo.

Comparteix
AnteriorL’Ateneu Manlleu tindrà llar
SegüentPeter Pan
Irene Solanich

Traductora de professió, lectora d’afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l’oportunitat d’enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l’ordinador.

2 comentaris

  1. Entrevista superguai, com la protagonista: fresca, divertida i intel-ligent. Felicitats pel ball de bastons. Ara Iowa t’acompanyarà en la nova comptesa. Que l’inspiració t’agafi treballant. De moment ja he posat una espelma a la Verge a Santa Maria de Taüll, on soc de vacances. Si hem de creure, que sigui per aquesta Verge que, encara q no existeixi, és de casa de tota la vida. Ànims

Deixa una resposta: