Veure desaparèixer. Errar el camí. Deixar de tenir. Sentir-se fora de lloc. Seure a la butaca del teatre per veure-hi Fuga és abocar-se al descobriment del perdre, a les absències personals i de sentit que s’arrosseguen durant generacions i que necessiten posar-se en ordre per deixar d’estar perdut.

L’angoixa de l’Eduard, el protagonista de l’obra -interpretat magistralment per l’actor centellenc Arnau Casanovas-, ens acompanya des del principi i acaba sent un símptoma de la lluita constant que pateix per trobar l’encaix en la seva vida i les seves motivacions. Els dos contratemps que li suposen la preparació de la defensa del Treball Final de Màster (TFM) i la desaparició de l’avi de la residència es barregen en un garbuix constant de dubtes que, lluny d’embolicar-li encara més la ment, acaben perfilant la solució dels seus neguits.

L’espectador comparteix els descobriments de l’Eduard anant-hi de la mà i resseguint el seu arbre genealògic amb cura i de forma prou ben dosificada. La trama avança a bon ritme i manté l’atenció viva del públic en tot moment amb una tensió ben gestionada i petites esquitxades d’humor.

És destacable també com l’obra aconsegueix parlar amb prou originalitat sobre un tema tan explotat culturalment les dues últimes dècades com és el de la Guerra Civil Espanyola. Si bé s’hi parla durant tota l’obra, exerceix un paper que, al meu parer, és secundari i fins i tot accessori. L’important no és la guerra, sinó les conseqüències presents i futures que l’acompanyen. El discurs i les idees que s’extreuen arran d’aquest conflicte bèl·lic son extrapolables al d’altres guerres de condicions similars. En aquest sentit, Fuga no és l’enèsima obra de teatre sobre la Guerra Civil, sinó una obra que aprofita aquest episodi proper de la nostra història per donar força a un relat humà universal i reivindicar la memòria i la dignitat amagada en els silencis.

Tant la il·luminació com els diversos elements de l’escenografia, pocs però suficients, van fent el seu paper dins l’obra i donen suport a una actuació molt bon executada per Arnau Casanovas. Malgrat estar sol, ocupa l’escenari amb fermesa i porta les regnes de l’obra a la seva voluntat, vestint cada personatge d’una personalitat pròpia ben definida i anant de l’un a l’altre de forma senzilla i natural. També mereix una menció el text, creat per la directora Montse Albàs i basat en diverses improvitzacions treballades amb l’actor.

En definitiva, Fuga és un gran exercici de teatre de text que remou i emociona a l’hora de tractar temes com l’absència, el silenci o la memòria, i ho fa amb molta cura i amb una profunditat ben mesurada. Tot un regal pel públic.


L’ETC Teatre va acollir la representació de l’obra Fuga els dies 25 i 26 de gener de 2019.

Comparteix
AnteriorCINECLUB VIC. The Florida Project
SegüentGuanyadors XI Premis Gaudí
David Osa
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.

Deixa una resposta: