Títol: I això on va?
Autor: José Luis Gallego amb pròleg de Josep Cuní
Any de publicació: 2009
Editorial: Viena Ediciones

A vegades reciclar pot semblar molt fàcil, però si ho pensem detingudament, potser no ho és tant. Per exemple, en el mateix pròleg del llibre ens presenten un dilema: el paper que envolta una magdalena on va? A l’orgànic o potser al del paper? És per això que al llibre trobem unes taules molt útils que ens expliquen de forma detallada què pot anar i que no en cada contenidor.

Jo us en resumeixo algunes. De ben segur que algunes coses us sorprendran.

 

Potser un dels contenidors més coneguts és el verd. Va ser un dels primers a aparèixer i és sens dubte el més sorollós. Però deixant aquestes característiques a part, potser sabem que al verd hi van els envasos de vidre sense tap. Però no tothom sap que les ampolles de cava és millor portar-les a la deixalleria perquè així les envien directament al fabricant corresponent per així no haver de fondre-les i fabricar-les de nou.

Reciclar, ja sigui portant les deixalles a la deixalleria o als contenidors, serveix per reduir els residus i estalviar molta energia que s’invertiria en la producció de nous objectes.

El contenidor groc es considera el més confús. La majoria dels ciutadans no sap què hi pot anar i què no tot i que en el dia a dia d’una casa és el que més volum genera (en algunes poblacions podem trobar el groc i el blau junts en un mateix contenidor). Així doncs, el groc està destinat als envasos que no són ni de vidre ni de cartró.

És un dels contenidors amb pitjor percentatge de reciclatge, deixant a part la confusió que genera, a causa de l’aire. Sí l’aire, l’aire de les ampolles. Resulta que quan es buida un contenidor groc, tot i que aparentment pot semblar ple, si la gent no ha aixafat les ampolles el que es porta a reciclar és l’aire.

Tot i així, el reciclatge del plàstic ha millorat molt en els últims anys. Un fet fonamental per aquesta evolució va ser canviar el material de què està fet el plàstic transparent; es va passar del PVC policlorur de vinil, un polímer molt complicat de reciclar, al PET tereftalat de polietilè, que es pot reciclar quasi totalment.

Parlant de plàstic, cal fer un esment en la reducció en el consum de bosses de plàstic que s’està fent actualment des de fa uns anys.

Si tenim un objecte que no va a cap dels contenidors, el seu lloc és la deixalleria!!! Allà sabran com tractar tota mena de residus i reciclar-los correctament. Des dels més perillosos i complicats passant per objectes quotidians com per exemple els matalassos, que requereixen separar els seus components per tal de reciclar-los.

 

Com molt bé ens diu el llibre “el millor residu és el que no es genera”. En els últims anys s’ha adquirit una cultura d’utilitzar i tirar, la qual ha fet augmentar molt la quantitat de residus.

Com que no crear cap residu és molt complicat, potser el millor que es pot fer és començar per minimitzar la quantitat de residus que generem en el nostre dia a dia. Ho podem fer mitjançant les famoses tres “R”: Reduir, Reciclar i Reutilitzar.

Però com ho fem? Tot és qüestió de mentalitzar-nos quan anem a comprar i d’escollir productes que generin menys residus. Per exemple, tornant a la magdalena, quan anem al súper les trobem dins d’una gran bossa, on cada una està embolicada individualment i aguantades totes en una plata de plàstic. A part del paper que porten cada una en la base. Realment són necessaris tants envasos?  Potser en podem trobar unes que vagin totes juntes dins una bossa i llestos.

Un altre exemple serien els productes cosmètics, com les cremes de la cara. Que a part d’anar amb un pot (de plàstic o vidre), en molts casos quan les comprem van en una caixa, que simplement serveix per cridar l’atenció del consumidor, però que ràpidament acabem llençant.

Els residus són molt complicats de gestionar. Els abocadors cada vegada tenen menys espai, mentre que el ritme de producció de residus augmenta dràsticament. La incineració tampoc és la solució al problema, ja que aporta una gran quantitat de gasos contaminants. És per això que la recollida selectiva s’està posicionant com una de les grans opcions per minimitzar aquest problema. Però a la recollida selectiva encara li queda molta feina a fer i està en les nostres mans fer que millori. Per si necessitem informació, el llibre ens proporciona una sèrie de webs sobre reciclatge, definicions i el que per mi és més interessant, una llista molt completa per saber on va cada residu.

Comparteix
AnteriorAquest divendres al cine…
SegüentCINECLUB VIC. I am not your negro
Maria Torrents
Sóc biòloga ambiental, m'apassionen els animals i la natura. Qualsevol llibre o pel·lícula en què aparegui algun animaló és una bona opció per submergir-m'hi. M'agraden les històries amb un rerefons d'aventura i acció, però sobretot que tinguin un final feliç.

Deixa una resposta: