Els pergamins de l’Alguer, de Salvador Vergés, va ser el llibre que vam comentar a l’últim club de lectura de la Biblioteca de Sant Pere de Torelló.
El gènere històric sol ser d’aquells que solen dividir opinions: o t’agrada molt o se’t fa feixuc i difícil d’empassar. Doncs bé, Els pergamins de l’Alguer va sorprendre gratament a tothom: s’hi explica la història de l’Ermessenda, una noia peculiar que va viure durant el regnat de Pere III, El Cerimoniós. Dic peculiar perquè l’Ermessenda no només sap llegir i escriure, sinó que domina l’art d’il·luminar.
A partir d’aquesta premissa, se’ns desplega una història que abraça les grans figures de l’època de Pere III, com la reina Elionor de Sicília o Sibil·la de Fortià, i es narra la gesta de la conquesta de l’Alguer. Igualment, s’entra en el món dels anònims, com l’Ermessenda, filla d’un dels escrivans del mateix rei; en Guerau, fill desterrat d’un baró i que es dedica a fer de coraller a la costa de Sardenya o en Garbí Muntaner, treballador d’una galera que navega pel Mediterrani.
Tots aquests personatges van teixint una primera part de la novel·la molt completa que ens amplia la mirada i ens fa qüestionar alguns aspectes d’aquella època anomenada de glòria per a la corona catalanoaragonesa: nosaltres també vam saquejar terres que no ens pertanyien, nosaltres també teníem una societat amb un biaix de gènere important, nosaltres també teníem “barons de mala jeia que a tothom volien mal”.
La segona part dels Pergamins de l’Alguer es trasllada als anys setanta del segle XX per parlar de llengua catalana en ple Franquisme i com en aquesta illa del mediterrani es conserva, malgrat tot, una llengua que va aterrar-hi fa 700 anys. Una oda a les arrels i a la necessitat d’estimar la cultura com a allò que ens fa enriquir.
En aquest cas, vam tenir la sort, a més, que ens acompanyés l’autor, en Salvador Vergés, un pou de saviesa que va explicar-nos l’embrió i el coixí que acompanya aquestes històries. No és el seu primer llibre, és un escriptor que arrossega recorregut i que, a més, podeu llegir-ne coses molt interessants al seu blog: nothopucdirblog.wordpress.com, on hi destaca l’apartat de Complicitats, converses amb gent que es dedica a oficis que podrien exercir-se sense la necessitat del corrent elèctric. Entreu-hi i remeneu-hi, que val la pena!
