El món de la parella és un món apassionant, ple de clarobscurs, passions, i conflictes. I sovint el com una parella s’enfronta a l’impossible aconsegueix ser una certa al·legoria de com la humanitat, sovint polaritzada, s’enfrontaria a aquests impossibles. És per això que sovint tenim parelles protagonistes en el cinema fantàstic i de gènere de tota índole i per a tots els gustos, com el matrimoni Warren de la saga Expediente Warren (The Conjuring), Jack i Wendy Torrance a El Resplandor, la parella tòxica a la darrera El Hombre Invisible protagonitzada per Elisabeth Moss, o ja entrant en parelles realment icòniques, tindriem Dràcula i Mina, i fins i tot en vessants més humorístiques podríem anomenar Gómez i Morticia Adams. Però a Together, el director i guionista Michael Shanks aconsegueix un pas més enllà: usar el compromís del què simbolitza la parella no només com a eix narratiu de la seva opera prima, sinó que sigui clau en l’element fantàstic d’una pel·lícula amb clars elements de folk horror i sobretot, body horror.
Per això és tan important ressaltar, com ell mateix no es cansava de recordar a la roda de premsa, de com de genial i autèntic va ser poder comptar amb Dave Franco i Alison Brie com a parella protagonista, ja que ells dos són parella a la vida real des de fa molts anys. La sinopsi de la pel·lícula és el seu gran ganxo: una jove parella es mudarà de la gran ciutat a un poblet rural d’Estats Units; allà fent senderisme es toparan amb una cova amb una força sobrenatural que començarà a volver-los mantenir units, costi el què costi, i de la forma més literal possible. Així, com bé esmentava el propi Shanks a la roda de premsa, el fet de comptar amb una parella real com a parella protagonista va fer que la pel·lícula mostri una quotidianitat, una familiaritat, un humor i una química gens impostada entre els actors, fins i tot en escenes de “un fent pipi mentre l’altre està allà xerrant”. I aquesta naturalitat de parella és clau perquè, a Together, i a diferència de les parelles que solen aparèixer en altres pel·lícules, els protagonistes no son ni una parella superfeliç ni amb problemes que sortiran després, en base al què succeeixi a la pel·lícula. No, la parella té problemes reals de parella des del primer minut i que venenosidades de temps enrera: ell es mostra reticent, en privat, a anar-se’n de la gran ciutat i deixar tots els seus amics i projectes enrera, i ella es mostra esquiva (també en privat amb les seves amigues) respecte la de mesos que no tenen intimitat de parella, i que ell encara visqui de somnis de joventut de voler ser músic i on ella es l’única que aporta diners a la casa. Com veieu, el caldo està servit perquè, quan l’element de body horror comenci a aparèixer, la metàfora es serveixi ella mateixa en safata de plata. Ah i per cert, qui penseu que la pel·lícula pot tenir certs punts en comú amb Dos, de Mar Targarona, res més lluny de la realitat: la premisa sembla igual però ni el context ni el fluir de la història s’assemblen el més mínim
Body Horror, per cert, que fuig totalment dels efectes digitals tant com va ser possible, apostant sempre per uns efectes pràctics, tangibles, i autèntics amb els què Michael Shanks treia pit a la roda de premsa amb un somriure d’orella a orella, dient que per exemple té un bust de làtex de Dave Franco ofegant-se amb cabell humà a una habitació de casa seva. Així que pels amants dels efectes especials pràctics amb maquillatge i pròtesis, a Together tindreu poques pero altes dosis d’un terror ideal per veure agafats de la mà de la vostra parella, i jugar a aviam qui l’aparta abans (o si us va la canya i us agafeu més fort, aquí no entro).
Seria exagerar si dic que Together és la millor pel·lícula de terror dels darrers anys, però és una gran opera prima, que no deixa indiferent i que té una proposta bastant única i amb un potencial que sap aprofitar. I això no sempre passa. I cal ressaltar, sobretot, la importància del guió en aquesta pel·lícula, gràcies al qual crec que hem de tenir a Michael Shanks al punt de mira per aviam què serà capaç de fer a partir d’ara. Sí, el film es de terror, i amb clars elements fantàstics, però durant la primera hora de pel·lícula apenes tindrem body horror, focalitzant-se i coent a foc lent els problemes de la parella protagonista, molt reals i molt ben interpretats per Franco i Brie, que si bé tenien clar cap a on anaven les seves indirectes, les seves discussions i les seves baralles, tenien certa llibertat sobre com dir les seves frases, aconseguint una veritat realment atraient i terrorífica, on veus com una parella que s’estima sembla esmicolar-se mica en mica, fins que l’element terrorífic sigui un afegit amb el què es veuran clarament superats, i que els servirà de catalitzador per parlar dels seus problemes, tractar-los com es mereixen, i fins i tot superar-los. Perquè, en certa manera, el final de Together es pot considerar un final feliç… “y hasta aquí puedo leer”, que deien a l’Un Dos Tres.
