Una obra literària pot canviar el paradigma històric? Quan contextualitzem un text literari què compta més: l’estètica del text o la mentalitat de la seva època? És més important el text o el context? Respondre aquestes preguntes és, al seu torn, preguntar-nos pel poder real que s’exerceix entre la paraula i els fets. Així, doncs, la paraula pot revolucionar uns fets; i uns fets poden revolucionar les paraules. Quan estudiem literatura, per exemple Literatura Universal, els textos donen pistes del món en què van ser forjats, evocant, a vegades, més que les restes físiques d’una antiga civilització. Podem saber com aquestes civilitzacions es pensaven a si mateixes, i això ha continuat sent així en els nostres temps i amb els nostres textos actuals, de manera que cal tenir present que escriure mai no ha deixat de ser perillós per tal com la paraula és poder, un poder revolucionari. En quin sentit? En la comprensió del que ens fa humans, per a bé o per a mal. Les revolucions literàries han estat alhora la causa i el resultat d’un moment històric i, doncs, d’un moviment històric. Penseu en qualsevol llibre que us agradi; us permet comprendre un lloc concret de la condició humana, un lloc de canvis i uns canvis de lloc en la vostra mentalitat lectora. Per tant, la literatura, a més de gaudi, ens dona enteniment; això la fa hostil a la mediocritat. Les revolucions literàries no són, o no només són, d’un col·lectiu històric sinó de cada ment individual. La literatura, en la seva branca de lectura, dona llibertat, si més no llibertat de pensament; no només és plaer i entreteniment, que també, sinó informació poderosa a nivell d’enfortiment intel·lectual i personal. Penseu en els clàssics literaris, que ens donen no només estones de bona lectura, sinó autèntiques lliçons de cultura i societat. Però encara hi ha més: ens parlen de grans gestes històriques però també de les petites gestions quotidianes. Perquè a la literatura hi cap una mica de tot. Hi caben els costums, hi caben les relacions entre personatges que poden ser tant d’avui com de fa segles, hi cap la bellesa, sobretot la bellesa de les paraules (penseu en la lírica, per exemple) i hi caben els coneixements més diversos, militars o domèstics, científics i religiosos, urbans i rurals, etc. Si l’escriptor és hàbil, tots els camps poden formar part del camp literari, i la novel·la n’és un exemple virtuós. Tots els gèneres literaris són igual de vàlids i diuen molt del que diuen els seus textos; és la gran força que tenen de vincular les paraules amb els individus i les civilitzacions. Els clàssics literaris revolucionen les nostres ments, si els permetem endinsar-s’hi, és clar. Què és exactament el que revolucionen? La capacitat d’adonar-nos de la realitat, de les moltes realitats que han pensat les ments humanes. És com mirar alhora per un microscopi i un telescopi de la naturalesa humana, del comportament humà, i de com és la Història d’aquest comportament. Amors, odis, lleialtat, traïció, guerra, pau, excel·lència, beneiteria, etc. Són tots ells temes que ens interpel·len individualment i col·lectivament i que amb la Literatura en som més conscients, la qual cosa ens educa i al mateix temps ens revolta. La literatura encén la metxa del pensament, el remou, el fa treballar i forneix subjecte i objecte. La Literatura és una experiència edificant d’idees, és la totalitat de la ment pensant, i per això en podem parlar com una revolució, per la radicalitat d’aquest concepte, per l’empenta amb què aporta pensament crític. La llavor duu a l’arbre esplendorós, la metàfora esdevé defensa contra les amenaces del costat fosc de la nostra espècie. Amb tot això podem dir més: un únic poema pot salvar tota una civilització. Com? Mitjançant l’encadenament entre textos i contextos que són els de les nostres ments en funcionament. Estimular la intel·ligència és dotar-la d’efectivitat, i la Literatura ho fa de manera colpidora, gens indiferent. Llegiu el clàssic que vulgueu, comenceu a llegir en l’ordre literari que vulgueu, perquè les paraules que han resistit el pas del temps, també han resistit la corrupció del poder i segueixen vives en el nostre engranatge mental. Però no només els clàssics. Poc o molt, qualsevol llibre és un motiu per revolucionar la lectura, i el que s’escriu ara pot conviure perfectament amb tota la tradició. Són portes obertes que ens guien en la senzillesa i en la complexitat. Ens transformen i ens humanitzen, ens enriqueixen moralment i ens ennobleixen més que un títol nobiliari. Ens treuen la ingenuïtat i, tanmateix, ens conserven aquesta mateixa ingenuïtat amb autèntica saviesa. Seguint el fil del que diem, cada llibre literari és i ha estat una revolució en molts sentits, en allò més humà i humanista. De revolucions literàries n’hi ha hagut en cada context històric, com el Renaixement, el Barroc, el Romanticisme, el Realisme, el Modernisme, les Avantguardes, etc.; per això hem de celebrar totes les obres literàries que avui puguem llegir, perquè no hi ha acte revolucionari més positiu que el de les paraules creant vincles amb les persones, les societats i els temps diversos. El fet de llegir ja és una revolució, es tracta de llegir com més i més variat millor, perquè la paraula alimenta i consola al mateix temps, i al mateix temps també qüestiona i lluita, quelcom molt necessari per defensar la llibertat. Trieu el que vulgueu llegir, els llibres no us faran cap mal, tret que tingueu por de tornar-vos una mica més savis i sàvies. I en un món sovint desgastat pel patiment, la literatura és la revolució que necessitem per avançar cap a la felicitat.
