Una estratègia dels llibres és que semblin inofensius, objectes que s’acumulen uns sobre els altres o al costat d’altres omplint les nostres biblioteques domèstiques o públiques. Com que resten quiets, pot fer l’efecte que només serveixen per decorar discretament les prestatgeries o altres llocs on els col·loquem. Però això només és aparença. En realitat, els llibres són espectadors de les nostres ments que esperen amb paciència el moment de ser llegits. Com que els hem escollit, els hem d’imaginar alegres, fins i tot feliços de conviure amb nosaltres. Hi ha objectes que són el que són perquè ho són per fora però a dins no hi ha res. En el cas dels llibres, tot és a dins: les pàgines plenes de paraules que tenen el màxim sentit quan les llegim. Podem afirmar que els llibres parlen i qui els escolta és la nostra ment. Hi ha diàleg? Els podem fer preguntes? Sí: adequades al text. Per exemple: per què aquest personatge evoluciona del bé cap al mal? El bon narrador anirà responent al llarg de la lectura si està ben treballada. I seguim preguntant: la tesi d’aquest assaig es resol d’una manera o de diverses? I una altra: Per què tries el vers lliure en comptes del vers mesurat? Si és un bon escriptor o escriptora l’obra no acaba amb punt final sinó que s’obre a una relectura de tot el conjunt. Hem de saber què li preguntem al text de la mateixa manera que nosaltres podem ésser els preguntats: per què m’has triat? Pel títol? Per una ressenya? Pel pròleg? Per l’epíleg? Pel tema? Pel nom de l’autor? Pel gènere literari? I sobretot: què esperes de mi? Aquesta darrera pregunta la podem fer al llibre i ens la pot retornar. Si llegeixo un best-seller, el llibre pot esperar donar-nos entreteniment i nosaltres exigir-li aquest entreteniment. També llegim per aprendre. El llibre ens diu: què vols saber? Aleshores l’actitud del llibre no és la mateixa si el tema és l’art o la ciència. Hi ha unes expectatives que són satisfactòries o no. Quan escollim un llibre també el llibre ens escull, aquesta és la idea principal sobre la personificació o prosopopeia del llibre, el qual espera amb paciència que el llegim. Si l’hem triat, sap que arribarà el moment de la seva lectura, i aleshores es farà real la màgia de la literatura, tots els tipus de literatura. El llibre depèn de nosaltres com algú a qui hem de cuidar, però per dins és la llibertat absoluta del llenguatge i de la llengua en què el llegim. Oi que el llibre no es queixa abans d’obrir-lo? I què passa quan és text llegit? Que té tota la vitalitat per omplir el nostre intel·lecte i les nostres emocions. Quin és el perill de fer ús d’aquest objecte entre coberta i contracoberta? Incrementa la intel·ligència i la saviesa, i això la mediocritat no ho tolera bé; de fet, la mediocritat no tolera cap forma d’art que ajudi a pensar lliurement. La paciència que tenen els llibres escollits se’ns encomana als lectors i les lectores que volem anar una mica més enllà de l’anar fent quotidià. Hi ha sentiments que es poden tenir envers el llibre i que aquest no ens retorna: per exemple l’odi. Molta gent ha odiat els llibres, però els llibres no odien ningú amb comptades excepcions, òbviament. Per tant, els llibres ens eduquen i nosaltres els tractem de manera educada. Aquesta idea és per fer visible que hi ha una connexió entre l’amor que sentim pels llibres, sobretot els nostres llibres, i que ells ens retornen amb escreix. Són objectes poderosos per les veritats que contenen, veritats que poden ser de ficció o no-ficció. Hi ha llibres estimats abans de ser llegits, la qual cosa es corrobora durant i després de la lectura, i hi ha llibres que ens deceben (i els decebem!) i aquests no es queden amb nosaltres; ens desprenem dels llibres que no ens agraden i que d’alguna manera tampoc els hem agradat. Els llibres ens ensenyen valors, com també el cinema o el teatre, cada art amb els seus recursos. És al·lucinant que tot això s’aconsegueixi només amb l’eina de la paraula, però faré una picada d’ullet a les altres arts, perquè també hi ha un diàleg amb l’espectador, sigui de la imatge i el so en sèries i cinema o de l’escenificació en el teatre. Cada art té els seus talents i el del llibre són les paraules i les seves il·limitades combinacions estètiques, en el sentit de bellesa i significat. La vida, entre altres coses, és comunicació i una de les formes de comunicació és amb l’art, en aquest cas l’art de la paraula. El llibre també és l’art del missatge; trobo que això és important per entendre què ens diuen els llibre i què els diem nosaltres. Part del missatge ja ens el donen abans de llegir-los, quan els veiem apilats esperant pacientment el seu torn. Oi que no es queixen de ser més amunt o més avall? Ells ja són feliços perquè hem decidit tenir-los a casa, els tinguem en propietat o en préstec. Donem als llibres una llar (la de casa i la de la nostra ment) i ells ens donen el plaer de la paraula. Jo estic agraït als meus llibres perquè m’estimen des del seu silenci provisional i només aparent, perquè per dins són plens de veus que ens conten tot el que es pugui contar de la naturalesa humana, de la nostra condició humana. Mitjançant aquestes veus, viatgem per l’espai i el temps atès que són un mitjà de transport per al cervell, el qual rep tots els beneficis de l’enteniment i com aquest enteniment s’eixampla amb coneixements i sabers de tota mena; això que és una virtut, ens ajuda a pensar en positiu: què signifiquen els nostres llibres per a nosaltres així com el que signifiquem nosaltres per a ells. L’important és que hi ha una relació amb els nostres llibres i que aquesta és recíproca, de llibertat i d’amor mutu.
