Fitxa tècnica

Títol original Mad Max: fury road
Duració 120 minuts
País Austràlia
Direcció George Miller
Repartiment Tom Hardy, Charlize Theron, Nicholas Hoult, Hugh Keays-Byrne, Angus Sampson,Zoë Kravitz, Rosie Huntington-Whiteley
Fitxa www.filmaffinity.com

 

Crítica

Poques vegades una nova entrega d’una trilogia més que reputada ha quallat tant bé com és el cas del nou film de George Miller. Han passat 30 anys després de l’última aventura de Max a la cúpula del tro, i dins el marc del festival de Cannes, el director Australià presentava la quarta entrega d’aquests films apocalíptics que van ocupar les pantalles de molts cinemes durant la primera meitat de la dècada dels 80.

Mad Max: fúria a la carretera se’ns presenta com un prodigi de tècnica tant en el rodatge com en el muntatge. La pel·lícula està cuidada fins al màxim detall i ens retorna novament a un món apocalíptic on Immortan Joe (Hugh Heays-Byrne)  és amo i senyor de les reserves d’aigua i gasolina de la zona. Amb una estètica neo-punk que farà les delícies dels grans seguidors de la trilogia, el film transcorre sense pausa a tota velocitat durant 120 minuts i ens manté enganxats a la butaca mentre corren litres d’adrenalina pel nostre cos. Cotxes espectaculars i personatges estrambòtics que ens transporten a dins d’un  videojoc  on hem d’avançar i passar pantalles mentre eliminem els monstres finals de cada nivell.

Per als més nostàlgics també queda tancat el debat del paper protagonista, ja que Tom Hardy broda a la perfecció el nou Max Rockatansky i aparta a Mel Gibson a un racó del nostre cor per fer renéixer una saga que amb aquest actor tindrà la continuïtat assegurada. Però no podem acabar sense fer una menció especial a Charlise Theron, que encarnant el paper de Furiosa. És l’escuder ideal en aquesta nova aventura de Miller. Un paper molt treballat on la versàtil actriu ens hipnotitza amb unes mirades realment inquietants i penetrants.

Potser tanta velocitat i tanta acció deixa de banda una història que té com a protagonista al sexe femení, atorgant-li un paper messiànic com a futur d’un planeta en extinció. Una història que queda rellevada a un segon pla i que no s’acaba de definir en cap moment del film, una petita nota negativa, que no ha d’enterbolir un excel·lent treball cinematogràfic que de ben segur s’acabarà convertint en un nou clàssic del cinema d’acció. I sinó us ho creieu, temps al temps…. Sed testigos …

Marc Orra

Comparteix
AnteriorOrson Welles, el Charlatan
SegüentSIMBIOSI Isabel Del Rio & La Font de Mimir
Marc Orra Boix
Elèctric de professió però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic m'agrada perdrem pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.

Deixa una resposta: