La lluita pel dret a vot

0
260

8 de març. Dia de la dona treballadora. Què commemorem? Un accident. Un accident que va tenir lloc en una fàbrica tèxtil de Nova York on 142 obreres van perdre-hi la vida. Els catalans ja estem acostumats a fer celebracions en dies de derrotes (vegeu l’11 de setembre). No obstant això, el dia de la dona commemora moltes altres coses que a vegades passen desapercebudes. Avui en dia, el terme “lluita de gèneres” és un terme al qual hi estem molt acostumats, perquè, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer per aconseguir la igualtat, si més no se’ns permet parlar-ne i dur a terme la lluita. Però no sempre ha estat així, hi ha hagut dones a la història que han hagut de fer servir sang, suor i llàgrimes per tal que nosaltres haguem arribat on som ara. I per no parlar de cultures on l’opressió de la dona és un tema que ratlla la inhumanitat.

Però bé, pel dia de la dona volem recordar un film del 2015 que narra la lluita política d’un col·lectiu anglès sovint oblidat; les sufragistes. Suffragette (Sufragistas), protagonitzada per Carey Mulligan, Helena Bonham Carter, Meryl Streep, entre d’altres narra la història d’aquest col·lectiu feminista que, en el context dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial a Anglaterra, demanaven el sufragi universal. La gran majoria de dones que formaven part del col·lectiu eren de caràcter humil i de classe treballadora. El moviment va començar de forma pacífica amb protestes i cants. Però la societat masculina que governava mai va arribar a prendre-se-les seriosament. Va ser en aquest punt d’inflexió que elles es van veure obligades a radicalitzar-se, arriscant la feina, la família i fins i tot la vida.

Tot i que la lluita encara no ha acabat, devem a les sufragistes el dret que ara veiem tant evident de poder votar unes eleccions, el dret de poder alçar la veu a qualsevol nivell que qualsevol altre ciutadà. Un dret que no podem tornar a perdre, perquè la lluita que hi ha darrere no pot quedar oblidada.

Comparteix
AnteriorFugaç, a l’ETC
SegüentAquest divendres al cinema…
Irene Solanich
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.

Deixa una resposta: