12074879_1039127362793866_6116418859999857766_n
Foto d’Eduard Morató

El passat dissabte 24 d’octubre al Teatre Auditori de Sant Cugat, el grup osonenc Obeses va oferir per tercera vegada el seu espectacle 3D, acompanyats pel Cor d’Obeses i la Banda Municipal de Barcelona. A diferència de la primera vegada, aquest cop van fer gaudir el públic amb la interpretació, de moment única, de La Llegenda de la rosa i el drac. La peça, considerada una opereta, dura 23 minuts i 23 segons i és un clar homenatge a la Llegenda més nostrada del poble català.

La Llegenda va ser representada en tornar de la mitja part i amb la col·laboració de 5 cantants que van posar-se a la pell dels personatges de la història: un terrisser, primera víctima del drac; un rei noble i honrat que cedí davant el sacrifici de la seva filla; una princesa abnegada que amb el cap cot acudí a la cita amb el drac; el notari, que amb una veu trista i monòtona anuncià els elegits; i el drac, que feu estremir xics i grans amb els seus esgarips. A tots ells s’hi sumaven Arnau Burdó, teclista del grup, que era el bufó que contava la història; i Arnau Tordera, capdavanter del grup, que interpretava el paper de Sant Jordi.

Amb una banda sonora que podria fer-se lloc entre les grans músiques del cinema, la llegenda va fascinar petits i grans, a qui es va encongir el cor quan la princesa va ser cridada al sacrifici. De fet, la 12043159_1039128889460380_5190164570023377980_nmàgia de l’espectacle va raure en la impregnació d’aquests sentiments sense l’estricta teatralització. M’explico: els personatges es limitaven a cantar i a contar la llegenda. No es miraven, ni ballaven, ni el drac va fer cap intent de cruspir-se la princesa mentre li sortia foc pels queixals.

Una escenografia simple però potent, un vestuari senzill però que recordava automàticament a una època, una il·luminació poc exagerada però que omplia a la perfecció la llegenda. Tots aquests elements, aparentment secundaris, servien per fer viure la música magistralment interpretada pels músics, el cor i els protagonistes. I aquest conjunt, indestriable en tots i cada un dels 23 minuts i 23 segons, és el que va fer retrunyir la sala amb cada gemec del drac i que va fer posar la pell de gallina en la batalla final de l’heroi.

Un bon material èpic que de ben segur que es classicitzarà dins la Diada més celebrada de Catalunya.

 

 

Deixa una resposta: