Si ets un dels afortunats, tindràs diferents moments tendres i càlids en la teva memòria associats a la lectura. Els més primerencs, solen ser els records en què una persona t’explica un conte, arraulit al teu costat al llit i et transporta a mons increïbles. Si tens records així, segur que la teva passió per la lectura farà que llegeixis per gaudir i no per informar-te.

Un cop acceptem el nostre rol de lectors ens podem preguntar què passa quan llegim? Experts del llenguatge i la literatura han exposat vàries teories per respondre aquesta pregunta. Una de les més conegudes és la de crear sensacions; com a lectors tenim l’oportunitat de conèixer, percebre i viure sensacions que l’autor ens vol transmetre. Aquesta teoria manté que la funció de la literatura no radica en la creació de l’autor, sinó en l’experiència del lector. La paraula, la frase i el paràgraf no són pròpiament un objecte, sinó un esdeveniment, quelcom que succeeix amb la participació del lector. Els seguidors de la teoria recalquen que no ens hem de plantejar què significa cada paraula, sinó què provoca en nosaltres. Les sensacions no són els significats de les paraules o les frases, sinó allò que nosaltres creem amb la interacció amb un mateix i el llenguatge.

La creació de sensacions en la lectura ens ajuda a desenvolupar la nostra competència emocional, la consciència del nostre estat emocional, inclús el coneixement de que és possible viure experiències amb sentiments mixtes. També participa en l’adquisició de l’habilitat d’utilitzar vocabulari emocional i expressions verbals pròpies de la nostra cultura, desenvolupar la capacitat d’empatia i la consciència de que les nostres relacions estan definides per la manera com ens comuniquem emocionalment amb els altres. El llenguatge i la literatura són un bon vehicle per desenvolupar el coneixement emocional.

Les sensacions generades en la lectura d’una novel·la deixen empremta en el nostre cervell, en la nostra memòria emocional, de manera que quan recordem aquelles pàgines o vivim alguna experiència que associem amb la història, alguna olor, pensament o, fins i tot, discussió, fa que durant uns instants tornem a sentir aquelles sensacions que durant uns dies vàrem estar creant.

A part de l’oportunitat d’experimentar i reviure emocions, la lectura aporta enormes beneficis al nostre cervell, ja que és una de les activitats més idònies per mantenir un cervell actiu i exercitat. És conegut que, mentre estem llegint, el nostre cervell està obligat a pensar, a ordenar idees, a interrelacionar conceptes, a exercitar la memòria i a imaginar, per tant, és una activitat que estimula completament les neurones. Llegir retarda i preveu la pèrdua de memòria.

Quan expliquem un conte a un nen, la lectura també intervé en les seves neurones estimulant-les. El seu cervell rep missatges que integrarà constantment i l’ ajudarà a que s’identifiqui amb les emocions que hi apareixen. En explicar-li una història, podem aconseguir que entengui fets amb més rapidesa i que el seu cervell treballi amb més certesa. A més, estimularem la seva memòria, sensibilitat i ganes d’expressar-se, ampliarem el seu vocabulari, millorarem la capacitat d’escolta i atenció (elements molt necessaris per un bon aprenentatge) i crearem un moment de gran calidesa i un vincle especial entre el narrador i l’infant.

Per tant, llegir no és només unir el significat de vàries paraules, sinó poder desconnectar durant un període de temps de la nostra realitat i transportar-nos a una de nova, la qual el nostre cervell no deixarà que desapareixi en la última pàgina. Alhora gaudirem realitzant una activitat molt beneficiosa pel nostre cervell i, per tant, per la nostra salut.

 

Anna Brugulat Serrat
Neuropsicòloga