Y me morí; cabaret tragicómico mexicano para tres difuntos és l’obra que es va representar aquest passat 2 de juny a l’espai ETC. L’espectacle, realitzat per tres estudiants dirigits per un professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, és un projecte emergent que pretén crear una obra partint de zero. En aquest cas, es van inspirar en un relat de l’escriptor Juan Rulfo.
Amb una escenografia molt senzilla (tres taüts de fusta) i alhora molt moldejable, l’Abel Reyes, en Marc Terrida i en Francesc Marginet van anar desconstruïnt i construïnt la història de l’última vida de tres ànimes en pena. Com el seu nom indica, l’obra era una trágicomedia, però anava més enllà de la idea que en tenim formada.
En aquest cas, les tres ànimes “en pena” convidaven al públic a riure i passar-s’ho bé des de l’entrada del teatre amb anècdotes divertides i cançons que barrejaven versos de poetes coneguts per a tothom i cançons taralejades per la majoria dels assistents. Ara bé, quan les ànimes en pena es desvestien i es treien les tradicionals faldilles mexicanes, entraven en l’univers fosc de la misèria del Mèxic rural dels anys 50 i s’endinsaven en la fragilitat de l’ésser humà.
En aquest sentit, l’espectacle recollia escenes de diferents naturaleses, totes construïdes a partir de, només, els tres taüts mencionats abans, uns objectes desmuntables i amb els quals van aconseguir posades en escena molt treballades i de gran bellesa visual.
En definitiva, un espectacle per riure i plorar, per cantar, ballar però també reflexionar; una projecció de la vida i la mort.
