El passat cap de setmana es va celebrar al recinte firal de Montjuïc la 22a edició del Saló del Manga de Barcelona. Quatre jornades marcades pel còmic japonès, el cosplay i la cultura nipona. L’Escriba va poder assistir-hi el dissabte 29.

colas-72-copiarEl primer que s’evidencia, abans inclús d’entrar al recinte firal, és la massificació pròpia de l’esdeveniment. Amb més de 140.000 assistents i havent venut totes les entrades mesos abans de l’inici del saló, aquesta ha sigut sens dubte l’edició més concorreguda. Cosa natural però poc agradable per a visitants casuals.

Aquest any la diversificació d’ofertes s’ha fet notar. Al recinte superior vam trobar, a part kappad’un parell de mostres sobre manga, una exposició de bonsais a càrrec de l’Associació Catalana d’Amics del Bonsai, una exposició de ceràmica tradicional japonesa, mostres d’armes dels temps de Musashi Miyamoto, tallers de cuina macrobiòtica, mostra de kimonos i yukatas contemporanis, sales de meditació i un espai polivalent on al moment de la nostre visita es realitzava un taller d’Ikebana, jardineria artística japonesa.

cosplayEl recinte lateral comptava amb diverses parades de menjar tradicional japonès. Ramen, Takoyakis, Mochis, Dorayakis  En el recinte central podíem trobar també parades de diferents establiments o comerciants i en el pati davanter, on es realitzà també un concert a càrrec del grup de J-rock WhiteNoise, s’exhibien la majoria d’assistents que vingueren al saló amb cosplay.

 

Una premissa d’aquest any era la visita a Espanya de Junji Ito, mangaka de terror junji-ito-frankensteinjaponès. L’editorial eCC, encarregada de portar a l’autor al saló, ha reeditat la major part de l’obra d’Ito al castellà. Mangas com GYO, Frankenstein, HellStarRomina o Tomie, tots amb un estil molt característic i amb vinyetes força impactants. Ito conforma, junt amb altres autors com Suehiro Maruo, Shintaro Kago o Hideshi Hino, un subgènere dintre del manga digne d’anàlisis i que ha repercutit a la cultura popular de la mateixa manera que les pel·lícules Ringu o Ju-on.

 

Comparteix
Anterior“Plastilina” a l’ETC
SegüentDes de les aletes fins als braços: les sis preguntes per explicar l´evolució humana
Edu Moyano

Il·lustrador i dissenyador, 22 anys. Actualment estudiant de disseny gràfic i ninotaire des de petitó. Apassionat del còmic, el cinema, la música, l’art i la literatura de tot gènere o estil. Concretament obsessionat per tot contingut estrany i fosc. “No se’m pot mullar ni donar de menjar després de les dotze de la nit”.

Deixa una resposta: