La moderació d’una taula rodona en el marc del Vilassar de Noir, un dels festivals de literatura i cinema negres més destacats de la Catalunya central, em va portar a llegir aquesta novel·la de Joan Miquel Capell. Haig de reconèixer que la contraportada ja em va semblar suculenta i atractiva, però les meves expectatives es van veure superades en començar a llegir la novel·la, la qual atrapa el lector des d’un bon principi. Si a més hi sumem que es tracta d’un fet real, ens veiem abocats a una lectura ferotge fins les últimes pàgines.

Sinopsi

El llibre ens situa a la Barcelona de 1991. A la presó de Wad-Ras ha mort una reclusa de l’ala de maternitat i tot a punta a que la causa de la mort ha estat una sobredosi d’heroïna. La sorpresa arriba quan el jutge encarrega la investigació als Mossos d’Esquadra. Avui dia sembla normal que els mossos investiguin un fet com aquest, però en aquell moment va ser tota una novetat, ja que llavors era la Guàrdia Civil qui actuava com a policia judicial. Així doncs, la novel·la ens mostra el transcurs de la primera investigació dels mossos com a policia judicial i com els seus protagonistes l’afronten i les tensions internes entre guàrdia civil i mossos. A més, ens veurem immersos en el món de la droga a les presons i com s’ho fan per traficar amb substàncies estupefaents els reclusos. Les tensions ètniques també seran una constant en la vida a la presó. Tot plegat se’ns explicarà en primera persona i des del punt de vista del mosso encarregat de dur a terme la investigació.

Al meu parer

Un dels punts forts de la novel·la és el fet que se’ns narrin fets reals. Hi ha molts moments en què, com a lectora, m’he sorprès en pensar que allò que estava llegint estava basat en la realitat. Crec que pot sorprendre als lectors i alhora fer la novel·la molt més atractiva (si cap).

Per alta banda, Joan Miquel Capell combina a la perfecció i en la justa mesura els assumptes purament administratius, els quals poden esdevenir més tediosos o menys interessants (si més no per a mi), amb les parts d’acció i d’intriga mentre es va resolent el crim, el qual es va embolicant per moments. L’autor ens sap explicar d’una forma molt subtil com es duu a terme la primera investigació judicial dels mossos tot mantenint la tensió pròpia d’una investigació criminal i la resolució del crim. Així doncs, veurem les mancances d’un cos policial inexpert però ben preparat, amb pocs agents i, fins llavors, dedicat a tasques menors però no menys importants com la seguretat i vigilància dels edificis públics, la diada de l’11 de setembre, etc. Alhora, ens submergirem en el món de la droga.

És també un punt a destacar la tensió constant entre mossos i guàrdies civils i, com no, entre el català i el castellà. Hi ha fins i tot escenes de tensió en què als nostres agents dels mossos d’esquadra els fan “parlar en cristiano”. Una vegada més, Capell ens aporta versemblança a la història ja de per si molt real.

Però la novel·la va molt més enllà d’una investigació i ens mostra amb tot luxe de detalls com és la Barcelona preolímpica i com és la vida d’un policia divorciat al càrrec de dues adolescents. Aquestes petites narracions amaneixen un tot d’allò més atractiu i no fan altra cosa que donar versemblança i aportar humanitat al nostre protagonista.

Agradarà a…

A aquells que siguin amants de la novel·la negra i, en especial de la novel·la policíaca. També pots agradar a aquells als que els agraden les històries basades en fets reals. Per altra banda, si us atrauen el tema de la droga, les organitzacions criminals o el terrorisme, no us la podeu perdre.

No agradarà a…

A aquells que no els facin el pes les investigacions criminals ni la novel·la negra.

Deixa una resposta: