Ha arribat l’estiu, i això significa dues coses: que fa una calor que espanta i val més no sortir de casa i que és època de vacances per la gran majoria de gent. Pels que no sigueu com jo, segurament la calor no us espanti gens, i per aquest motiu us proposaré una bona destinació estiuenca per a aquells que encara no tingueu clar on voleu passar les vacances.

Com no podia ser d’altra manera, la meva proposta té a veure amb el cinema, ja que durant les pròximes setmanes, els meus companys de l’Escriba i jo us aconsellarem sobre alguna destinació turística relacionada amb el món de setè art per tal de que pugueu gaudir d’unes vacances de pel·lícula.

Qui no ha jugat mai a indis i pistolers quan era petit? Bé, potser és més de la generació dels nostres pares això de construir forts i fer-nos passar per xèrifs, però quedava molt bé per començar a parlar d’aquesta magnífica regió que durant els anys 60 és va arribar a conèixer amb el sobrenom de “La Hollywood europea”. No tothom ho sap, però en aquesta província, des de 1952 s’hi han arribat a rodar més de 400 pel·lícules, i d’aquestes, gairebé dues centes van ser westerns. Ja sé que aquest gènere no és un dels més ben valorats a l’actualitat i, de fet, jo mateix que tinc 36 anys, en algun moment m’arriba ha preocupa la devoció que tinc per aquest tipus de pel·lícules, ja que no gaire gent del meu voltant se’n declara seguidora. Però no parlem de mi. A tots aquells que us agradin o us hagin agradat les pel·lícules de l’oest o aquells que teniu tant d’amor pel cinema que sou capaços d’empassar-vos tots el gèneres, ja sigui drama, terror, ciència ficció, gore… o que inclús trobeu que en determinades pel·lícules pornogràfiques hi ha algun gir narratiu digne d’Oscar, no podeu deixar de visitar, encara que sigui de pas o per pocs dies, el gran plató de Hollywood que van ser els paisatges d’Almeria.

A pocs quilòmetres del parc natural de Cabo de Gata i trobem el desert de Tabernas i els seus decorats de poblats de l’oest. En aquest lloc s’hi van filmar entre els anys 60 i 70 infinitat de westerns, entre ells la famosa trilogia del dòlar de Sergio Leone, precursor i descobridor de Tabernas i culpable del gran nom que va acabar agafant aquest desert en el món cinematogràfic. Els productors de seguida van veure el potencial d’aquesta regió, ja que els seus peculiars paisatges salvatges eren gairebé idèntics als paisatges de l’oest americà. Es van començar a construir decorats i poblats de western, i d’aquesta manera va néixer aquest peculiar plató pel qual hi acabarien passant artistes de la talla de Clint Eastwood, David Lean, Henry Fonda, Claudia Cardinale o Lee Van Cleef entre d’altres. Però no només de western vivia el desert de Tabernas, sinó que grans superproduccions de Hollywood també van sucumbir a l’encant d’Almeria. Des de Lawrence d’Arabia, passant per Cleopatra, Patton, Rei de reis, The Hill o si tirem una mica endavant, Indiana Jones i l’ultima croada, Éxodo, Joc de Trons o Assassins Creed.

Durant els anys 80 la cosa va anar a menys, en part per les poques ajudes que es rebien per part de l’administració. En el desert de Tabernas ja no s’hi rodaven tantes pel·lícules i, per aquest motiu, es va optar per començar a crear uns petits parcs temàtics amb la intenció de treure un rendiment a aquells decorats que mica en mica anaven quedant abandonats. La gent ja podia visitar in situ els magnífics poblats que veien a les seves pel·lícules preferides, i sentir-se com un autèntic cowboy de l’oest. En l’actualitat hi podem trobar  Oasys, un part temàtic amb la típica oficina del xèrif, un banc, una barberia i fins i tot un petit zoològic. També compta amb espectacles durant tot el dia. A Fort Bravo hi trobarem un poblat purament mexicà, així com espectacles i grans baralles entre bons i dolents. Per últim, tenim el Western-Leone amb més cowboys, passejades a cavall i espectacles de l’oest.

Com veieu, hi ha una mica de tot i per a tots els gustos; bé, per tots els gustos no, ja que segurament, a aquells que no us agradi gens el gènere o bàsicament no sigueu dels que soleu anar a cine o mirar gaires pel·lícules, no hi trobareu massa sentit a visitar aquestes instal·lacions. Però si sou de l’altra meitat, no dubteu a passar uns dies en aquesta fantàstica regió i convertir-vos per un dia, en el xèrif del comtat.

1 comentari

Deixa una resposta: