La ciència ficció té moltes vessants i subgèneres i dins de la gran etiqueta trobem les distòpies, les quals s’han posat molt de moda en els darrers anys amb sagues com El corredor del laberinto, Divergente, Los juegos del hambre, etc. Tot i que algunes poden semblar molt enfocades a joves, la veritat és que aquest tipus de novel·les són per a tots els públics i tenen fans de totes les edats.
Sinopsi
En ple segle XXI una estranya pandèmia infecta tot el món i provoca la mort del 99% de la població mundial. La malaltia desinhibeix les zones del cervell responsables de la supervivència i provoca que els infectats se suïcidin de forma brutal i extremadament dolorosa. Davant d’aquesta situació, els humans es repleguen en petits bastions per intentar sobreviure i desenvolupen una vacuna deficitària que no acaba d’acomplir amb el seu objectiu i que provoca que alguns no sobrevisquin i que d’altres desenvolupin mutacions genètiques d’allò més sorprenents. Així doncs, passen 200 anys i els pocs assentaments humans que queden tornen a patir els efectes de la plaga, però aquest cop només moren els majors de vint anys. En aquest context inquietant i desolador, un grup de joves s’embarcarà en una aventura sense precedents per trobar la manera de salvar, de nou, la humanitat.
La trama
La trama és ràpida, trepidant i convida a continuar llegint, de manera que és una novel·la de fàcil lectura. Per altra banda, les escenes i en general tota la novel·la, es narra a un ritme i generant i imatges pràcticament cinematogràfics que ajuden el lector a imaginar cada moviment dels personatges.
Quant al contingut, a diferència d’altres distòpies en què algú intenta acabar amb el món tal com el coneixem, en aquest llibre realment s’aconsegueix acabar amb pràcticament tota la humanitat, quelcom poc habitual en aquest tipus d’històries.
M’ha agradat el fet que apareguin temes com el conflicte generacional entre pares i fills, la transmissió del coneixement, la destrucció de la cultura, etc. i que ens plantegi qüestions com ara com seria el nostre món sense electricitat, calefacció, aigua corrent, etc. comoditats a les que avui dia ens seria molt difícil renunciar.
Personatges
El fet que en la segona fase de la plaga només sobrevisquin els menors de vint anys fa que la major part dels personatges que hi apareixen siguin joves adolescents. Tot i així, Loureiro aconsegueix l’equilibri entre els joves i els adults, una tasca, al meu parer, difícil.
No m’ha agradat el fet que els adolescents tinguin un vocabulari tan elevat. No deixen de ser adolescents, de manera que segons quines paraules està clar que no són pròpies d’ells. Em sembla que en aquest punt es perd el realisme dels personatges. Potser va pensar que això podria desvirtuar l’obra, però crec que li hauria donat més realisme.
Agradarà…
A aquells que els agradin les distòpies i la ciència ficció en general. Als fans d’altres sagues distòpiques com Divergente o Los juegos del hambre. També a aquells que busquin una novel·la ràpida i fàcil de llegir.
No agradarà a…
Si no us tiren massa els personatges adolescents, és possible que us generi cert rebuig, perquè potser us semblarà que esteu llegint una novel·la juvenil. Reconec que de vegades he tingut aquesta sensació, però haig de reconèixer (no sé si per defecte professional) que no m’ha desagradat.
