Ja fa un temps que les antologies de relats han agafat una mica de popularitat entre el públic. Són un gènere molt apreciat a països anglosaxons, però aquí sembla que fins fa poc encara hi havia la creença que els relats són per a un públic infantil. La cosa canvia, i en gran part és perquè hi ha hagut força antologies solidàries. I és que combinar literatura i accions solidàries és una molt bona manera de recaptar diners i de participar de la nostra comunitat.

Un salt en el record és precisament això, una antologia de relats que pretén ajudar a finançar la lluita conta l’Alzheimer. El pròleg de l’antologia, escrit per l’escriptora sangcugatenca Anna Casamitjana (qui també ha escrit un dels relats) anuncia que “el llibre que tens a les mans és un homenatge als records. És un tribut als qui hem estimat i estimem. És un elogi a aquells que ens donen la mà quan estem perduts“.

A més d’escriure el pròleg dels dos volums, l’autora ens regala el conte “El tresor el rei”, un relat amb aires de llegenda que explica com Hug II, senyor d’Arlen, és víctima d’un estrany robatori, allà en el regne de Baldr. Acompanyen al text de l’Anna tres magnífiques il·lustracions creades per Xevi Domínguez (Xevidom) i que complementen amb molt d’encert la narració.

Il·lustració de Xevidom

El beneficis de Un salt en el record, el qual es pot adquirir únicament en plataformes digitals, es destinaran de forma íntegra a Alzheimer Catalunya Fundació una entitat que ofereix a les persones afectades, als familiars i als professionals, eines essencials com ara l’acompanyament, l’assessorament i la formació, les quals ajuden a gestionar la malaltia.

A més, aquesta antologia combina relats tant en català com en castellà amb un total de 41 autors i 38 il·lustradors d’arreu d’Espanya, Mèxic i Argentina, els quals, de forma totalment desinteressada, han posat el seu talent a disposició de la lluita contra aquesta malaltia.

Si ja adquirir literatura i gaudir-ne sol ser plaent, encara ho és més quan saps que estàs contribuït a causes tan justes i necessàries com aquesta.

 

Anterior“L’última lliçó” que ens dona Yoshinori Noguchi
SegüentCrítica de “Roubaix, une lumière”
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.