No havia llegit mai res d’Irvine Welsh, però n’havia sentit a dir meravelles i per això em vaig llançar a llegir Un polvo en condiciones, seu últim llibre editat per Anagrama. S’ha de reconèixer que tot el que he enganxat de l’editorial ha valgut la pena i seguiré submergint-me en el seu catàleg, ja que em té enamorada. Tornem a Irvine Welsh, que em despisto…

Sinopsi

En aquest llibre, el protagonista és Juice Terry, un taxista addicte al sexe que es dedica en exclusiva a follar. Les seves carreres de taxi només serveixen per aconseguir-li polvos amb qui sigui i quan sigui i com més millor. Viu per al sexe i fins i tot es dedica a fer alguna pel·lícula porno. A l’addició al sexe li segueix alguna ratlla de coca de tant en tant, grans quantitats d’alcohol, i companyia gens recomanable. La seva sort canviarà quan li diguin que per un problema cardíac ha deixar de banda el sexe. Terry no estarà sol en aquesta aventura sexual, sinó que l’acompanyaran alguns personatges secundaris que es veuran en situacions d’allò més rocambolesques: tindrem un magnat nord-americà a la recerca d’una ampolla de whisky a qualsevol preu, una prostituta addicta a la cocaïna que desapareix, un noi un pèl lent al més pur estil Forrest Gump que donarà molt de joc, un huracà batejat com el ‘Tocapelotas’…

Al meu parer…

Irvine Welsh és una altra cosa. El seu estil és tan particular i propi i la seva obra desprèn tanta personalitat, que costa comprar-lo amb algú altre. Els que ja us hi hagueu aproximat abans, sabreu de què parlo, però aquells que, com jo, no l’hagueu llegit mai, entre les seves pagines hi trobareu descripcions a un ritme vertiginós, uns personatges amb vida pròpia, altes dosis d’humor negre i escatologia en estat pur. Welsh és capaç de provocar-te, amb una sola línia, fastig i riure alhora. M’esplaiaré.

El personatge principal, en Terry, vindria a ser una mena de Torrente. La gràcia dels personatges de Welsh és que són absolutament reals i semblen sortits de qualsevol poble o ciutat, fins al punt que travessen el paper. Però el treball de l’autor no només se centra en un personatge principal més que treballat, sinó que s’estén a uns personatges secundaris amb tant o més protagonisme que en Terry que desperten la simpatia del lector.

L’estil és únic i inequívoc. Welsh treballa tant els personatges que sense dir-nos qui ens narra els fets, el lector es capaç d’identificar de quin personatge es tracta. En Terry, per la seva banda, fa servir un vocabulari d’allò més groller i masclista que us farà riure sense voler. En Jonty, el “tontet”, és un fart de riure amb els seus continus “sí señor, claro que sí, ya te digo, sí, sí”.

Si alguna cosa haig de criticar de Welsh, per dir alguna cosa, és la trama. La història que ens explica no és per tirar coets i no és cap mena d’artifici. Vindria a ser una història costumista que se centra en la vida dels seus personatges, element que aconsegueix mantenir l’atenció fins al final i el centre de tot. Tot i així, com dic, la novel·la funciona a la perfecció.

No vull que s’allargui massa la cosa, però no puc evitar deixar-vos un fragment perquè us feu una idea més aproximada de l’autor i de l’obra.

Joder, menuda noche nos pegamos ayer en el Taxi Club. Hay quien dice que el Taxi Club ya no es lo que era, y es verdad, pero sigue siendo uno de los sitios con las pintas más baratas de la ciudad, y digo yo que eso algo debe de contar. Aunque Sal la Suicida se cogió un ciego que te cagas y estaba toda suavona intentando convencerme para venirse a mi casa, yo le estuve dando largas hasta que se desmayó: luego la llevé de vuelta al barrio de Joppa. De camino hasta allí se despertó, empezó a quitarse la ropa y a decirme que parara en algún sitio. ¡Joder! Busqué un rincón y me la follé hasta que se quedó dormida, aunque me costó la vida. La tía es cañera como ella sola y tiene un polvazo, pero a ese coño afeitado le hace falta un recorte o que le crezca un poco el vello, porque casi me arranca el puto escroto.

Agradarà a…

Als que busqueu una lectura diferent, irreverent, divertida i carregada d’humor negre. Si no heu llegit mai a Welsh, us sorprendrà d’allò més.

No agradarà a…

A aquells que ja hagueu llegit algun altre llibre de Welsh i no us hagi acabat de convèncer.  Així doncs, potser millor que aposteu per un altre llibre.

Deixa una resposta: