És evident que la crònica negra catalana ens ha deixat uns quants casos dignes de ser recordats, no només pel que van comportar a la víctima o víctimes, sinó també pel rebombori social que van causar i que, encara ara, a vegades sacsegen. La novel·la negra ha sabut aprofitar tots aquests casos i plasmar-los en forma de relat, potser parts amb ficció, potser parts sense, però és evident que la població continua interessada per allò que en el seu moment ja els va captar l’atenció.

A finals d’aquest mes, farà 25 anys de l’alliberament de la Maria Àngels Feliu, la farmacèutica d’Olot segrestada durant 492 dies. El cas es va acabar tancant i es van empresonar un seguit de persones implicades en el segrest, entre els quals hi havia policia local. No sense abans haver tingut una llarga llista de sospitosos i molt poques pistes fiables a seguir. Aquest mes Edicions Xandri ha presentat Olot. Crònica d’un segrest. L’autor, Jacinto Vicente Hernéndez, va ser el Secretari Judicial del cas i per tant el va viure des de dins. En aquest llibre ens explica com va anar el segrest, la investigació, la resolució i el procés judicial. Una història plena de rumors, mentides i veritats exagerades que ara queda escrita. A més, per afegir-hi encara més veracitat, el pròleg està escrit per Jesús Garcia-Fustel, Tinent coronel de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, qui va participar en l’operatiu. I l’epíleg va a càrrec de la Tura Soler, flamant guanyadora del Rahola d’enguany pel cas Susqueda i periodista d’El Punt Avui qui també va estar al peu del canó durant el cas.

La història d’Olot, però, la és l’única que suscita l’atenció de les llibreries i dels lectors. Pere Cervantes escriu Golpes una història publicada per Alrevés explica la història real d’un policia, amagat sota el pseudònim d’Alfa en el llibre. El llibre comença quan Alfa, un poli sota sospita, recupera la llibertat provisional després de dormir 444 dies a la presó. Disposa d’una nòmina ridícula que no li arriba per viure la vida que ell vol i que necessita. En un moment donat, algú li proposa començar de zero. Però ho ha de fer amb 50 quilos de cocaïna, i és aquí on comença el periple d’Alfa.

 

I per acabar, una última recomanació basada en fets reals. La periodista de TV3 Fàtima Llambrich ha escrit una novel·la sobre el cas Ramón Laso. Sense cadàver és una novel·la que planteja un dels casos més complexes de la crònica negra catalana. Sense confessió, sense testimonis, sense cadàvers, sense res de res. Només una condemna per l’homicidi de dos cadàvers mai trobats. Ramon Laso, un home que es descriu com “inquietantment seductor” se’l va condemnar a 30 anys de presó per l’assassinat de la seva primera dona, el seu fill, la seva segona dona i el seu cunyat a Tarragona els anys 1988 i 1989. Un cas que a més, no deixava de generar més dubtes per les frases que deixava el sospitós, com “Yo soy de una forma que a veces no sé si soy demasiado Bueno”.

Un petit repàs a la crònica negra catalana a traves de la novel·la negra i unes recomanacions que segur que trobareu ara que s’acosta Sant Jordi. Només per anar donant alguna idea, aquí en tenim tres!


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/19/d539144633/htdocs/app540051993/wp-content/themes/Newspaper/includes/wp_booster/td_block.php on line 353

Deixa una resposta: