Traduir la cultura

0
528

Per traduir un text correctament es necessita alguna cosa més que l’habilitat de conèixer profundament els dos idiomes amb els que es treballa. Transportar un text d’un idioma a unTREEBEARD altre amb un bon coneixement de la gramàtica i el lèxic d’ambdós idiomes pot arribar a ser fàcil. La dificultat de la traducció és saber decidir quines expressions, conceptes, termes i canvis es poden aplicar o no al nou text.

Segurament, molts traductors coincidiran amb nosaltres que una de les decisions més complexes són les de decidir anostrar o estrangeritzar els aspectes culturals d’un text. Pygmalion és una obra de teatre escrita per George Bernard Shaw l’any 1912 i ambientada a Londres. L’any 1957 Joan Oliver tradueix aquesta obra al català. La curiositat del cas és que ja no estem a Londres ni passegem per Covent Garden, sinó que ara som a Barcelona i passegem per Les Rambles. Tot i que l’autor ha decidit mantenir tot l’argument de l’obra original, l’ha traslladada a la Barcelona dels anys 50 perquè sigui més pròxima als lectors de la versió catalana.

Un altre exemple serien les traduccions tan al castellà com al català de les obres de Tolkien. Ens podem fixar per exemple en El Senyor dels Anells, en especial en els personatges. Frodo Baggins és, en castellà, Frodo Bolsón i en català Frodo Saquet. El terme “bag” (bossa) que apareix en el cognom anglès no es perd ni en espanyol ni en català. Treebeard és el nom que se li dóna a l’arbre vivent (ent, segons la mitologia de Tolkien), que no és res més que un joc de paraules entre “barba” i “arbre”. Per mantenir aquest joc s’han hagut de buscar alternatives tant en espanyol, que ha donat lloc a Bárbol, com en català, que tenim Barbarbrat.

La decisió d’anostrar o estrangeritzar termes o fins i tot gairebé tota l’acció d’un text és completament del traductor. Tot i així, s’han de tenir en compte diferents aspectes. Si s’és un traductor reconegut o fins i tot un autor, com és el cas de Joan Oliver en la literatura catalana, és possible triomfar, però què passaria si no fos aquest el cas i es produïssin tants canvis en un text com passa a Pygmarilion? En canvi en el cas de El Senyor dels Anells, els canvis no són tan significatius, però és probable que si no s’hagués traduït d’aquesta manera el lector català i espanyol hagués perdut informació que en anglès es manté.

Deixa una resposta: