Jaume Copons escrivint i Pep Montserrat il·lustrant, s’han unit per crear aquest fantàstic conte sobre la por, editat per Combel Editorial i que es titula Tot el que sé de la por.

El nostre amic, el protagonista de la història, fa un repàs per diferents elements i situacions que ens poden fer sentir por: les aranyes, les pel·lícules de terror, la foscor, estar sols, el bosc de nit, els animals grans i perillosos, éssers ficticis inexistents o perdre’s, entre altres. Totes aquestes situacions desperten en nosaltres un estat d’activació física i alerta anomenat por.

Mentre llegim el conte amb els infants, podem jugar a dir si allò que se’ns exposa ens fa por o no, si es tracta d’una por natural i lògica, com una serp inesperada a la muntanya, o imaginària, com l’ombra d’un penjador a la nit que ens fa pensar en que es tracta d’una persona estranya que ens ve a fer mal. També podem aprofitar la lectura per parlar sobre les nostres pors com a adults i fer una llista d’accions que ens podrien ajudar a allunyar la por que sentim en un moment determinat.

És recomanable diferenciar bé la por natural que ens prepara per fugir i allunyar-nos d’una situació realment perillosa: un incendi, un animal perillós que ens pot atacar… i aquelles situacions que activen el nostre pensament i la por imaginària: pensar en tot allò que ens pot passar si estem sols quan aparentment no té perquè passar-nos res, o la por que ens desperten els éssers imaginaris de contes o pel·lícules de ciència-ficció o de terror.

Hi ha un moment molt interessant en el conte, quan el protagonista reconeix que li feia por dormir sol a les fosques, però que amb l’ajuda dels seus pares i acostumant-se a la situació, va aconseguir perdre la por. És important que els infants aprenguin que les pors venen i van. Les pors infantils tendeixen, habitualment, a anar marcades per una etapa en el desenvolupament cognitiu de l’infant. Quan és molt petit li fa por separar-se dels pares, però amb l’experiència aprèn que sempre tornen i perd la por, més o menys de forma natural. De més gran li fa por la foscor, però aprèn a obrir el llum o a pensar en altres coses… Per tant, a mesura que l’infant creix aprèn a gestionar la por i l’objecte d’aquesta va canviant.

La lectura acompanyada del conte és un bon moment per exposar al petit lector situacions que abans li feien por i que ara ja no, com a exemple d’allò que pot superar i del fet que pot vèncer la por.

Aquest àlbum il·lustrat de Combel Editorial no ens parla de forma explícita sobre com fer front a la por, com gestionar-la, ni ens dóna secrets i receptes per mantenir-la a ratlla, però és una eina perfecta per aportar tota aquesta informació, per part de l’adult, a través dels exemples que s’hi exposen.

El final del conte és bonic perquè hi trobem una picada d’ull a una de les emocions relacionades amb l’emoció bàsica de la por: l’ensurt. I és una altra excusa per començar a parlar dels nivells de por: l’esglai, l’espant, la por, el terror, el pànic… i la diferència entre uns i altres. Per poder fer tot aquest treball, seria recomanable nodrir-se bé de què és la por i com gestionar-la abans de començar la lectura amb l’infant.

Les il·lustracions utilitzen el contrast del fons blanc amb el fons negre per representar la por, i les expressions dels personatges són molt representatives d’aquesta emoció, aspecte que facilita a l’infant identificar què senten els personatges.

Agradarà a…

A aquelles famílies i professionals que busquin una eina per treballar la por i que tinguin els coneixements emocionals per utilitzar el llibre amb els seus infants, però també pot agradar a qui vulgui ampliar l’estanteria emocional de la seva biblioteca infantil i deixar que els nens i nenes aprenguin sols de la història que s’explica a Tot el que sé de la por.

No agradarà a…

A qui estigui buscant un llibre amb explicacions detallades sobre què és la por o receptes per aprendre a gestionar-la. Aquesta part és de collita pròpia per acompanyar a l’infant durant la lectura.

 

Foto portada: freepik