Al nostre país hi ha gran quantitat de festivals de cinema, cada vegada més i de més interessants, però si ens hem de cenyir al cinema fantàstic i de terror, tindríem Sitges i Terrormolins, el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, el qual s’ha celebrat fa poc: del 9 al 18 de novembre. Si amb el de Sitges vaig intentar plasmar el meu Top10 de films dividint-los en dos Top5, un de cinema oriental i l’altre d’occidental, amb Terrormolins faré quelcom semblant i començaré amb un Top5 dels millors curtmetratges projectats en aquesta 37 edició.

A part de pel gran personal organitzador i voluntari, Terrormolins és famós per dues coses: la marató de 12 hores (que me la vaig perdre per agafar una febrada totalment inoportuna que em va inhabilitar aquell cap de setmana), i la marató de curtmetratges. Marató que aquest any es va dividir en 3 sessions i que va projetar un total de 25 propostes en què sempre es destil·la un gran nivell. Evidentment, aquest any no va ser pas menys.

Baghead (Regne Unit)

Brutal. Sorprenent. Cafre. Encara no conec ningú que no al·lucini amb aquest curtmetratge britànic però de director espanyol, Alberto Corredor. A mode de contrarrellotge, un noi contactarà amb una bruixa perquè es converteixi en la seva nòvia morta durant 2 minuts. I amb el començament que té el curtmetratge, el transcurs d’aquests dos minuts són espectaculars. I us penso deixar així. Em sap greu, però destapar més no li fa cap a favor a Baghead, un curtmetratge de 15 minuts que sembla que en duri 5. Es va projectar (i va guanyar) fa uns mesos al Cryptshow, el Festival de Curtmetratges de Terror de Badalona, i a Molins es va endur el premi del públic. Espectacular.

Spoiler (Rússia)

Curtmetratge rus de gran factura tècnica i un guió excel·lent, sense ús de cap diàleg, on en tan sols 5 minuts ens transmet un gran sentiment de terror amb una idea tan senzilla com perturbadora: una noia rep per sota de la porta de l’entrada del seu pis un misteriós sobre amb uns dibuixos que expliquen una tenebrosa història… sobre ella mateixa. Ah, i el títol del curt en sí ja és una mica spoiler, valgui la redundància, però poc importa. Excel·lent.

Post Mortem Mary (Austràlia)

Absorvent curtmetratge ambientat a l’Amèrica rural d’inicis de segle sobre una dona i la seva filla que es guanyen la vida fotografiant difunts amb una càmera de les antigues (de les que tarden minuts a fer una instantània). I que sigui la nena l’encarregada de fotografiar a la nena morta de la casa visitada ens fa (encertadament) sospitar. Una ambientació excel·lent, un nerviós joc de càmeres i uns efectes especials senzills però molt ben aconseguits són capaços de donar una volta de cargol a una història de terror que pot semblar comuna, però que aconsegueix incomodar i, el més important, que se’t quedi a la retina.

La Noria (Espanya)

Projecte d’animació CGI i espanyol amb una ambientació brutal que sap barrejar terror i nostàlgia amb gran mestratge. Un nen intenta acabar la nòria, feta amb Mecano, del seu pare mort, però una peça que no acaba d’encaixar desencadenarà un desenllaç entre encantador i esfereïdor que no deixarà ningú indiferent. Una proposta arriscada però que funciona a la perfecció.

The Girl in the Snow (Suïssa)

Original curtmetratge sense apenes paraules sobre un foley artist (aquella persona que treballa enregistrant sons i efectes per a grabacions i rodatges com ara les passes d’un personatge, o el grinyol d’alguna porta vella), que potser es pren massa seriosament la seva feina. Set minuts que passen en un sospir i un dels curtmetratges més originals d’aquesta sessió de Terrormolins.

Menció especial: Laboratory Conditions (Estats Units)

No vull deixar de parlar d’aquest grandíssim curt, però que volgut deixar fora del Top5 perquè, en la meva opinió personal (qüestionable i possiblement errònia), és un projecte que perverteix la idea del curtmetratge com a mitjà trampolí de futurs cineastes: el seu altíssim pressupost, que permet uns excel·lents efectes digitals i incloure dues actrius de Hollywood com Marisa Tomei i Minnie Driver com a protagonistes, desvirtua la idea de curt de terror, però al contrari del que es podria pensar, no serveix per emmascarar un mal guió, perquè el té excel·lent. Solvent, intrigant i sobretot sorprenent, és una agradable sorpresa sobre un experiment “poc legal” sobre què hi ha després de la vida. Però la seva qualitat fa que no jugui a la mateixa lliga que els altres.

I fins aquí el meu Top5 de curtmetratges de Terrormolins 2018, totalment subjectiva. Hi van haver 16 projeccions més de tota mena d’estils i procedències, algunes de gran nivell, i sé que s’han quedat fora d’aquesta llista propostes més que interessants. Però les seleccionades són prou xocants i diferents entre elles com per crear una amalgama cinematogràfica interessant per sí sola. I molt aviat, aquest poc ortodox Top10 es tancarà amb el Top5 de llargmetratges projectats al festival.

Comparteix
Anterior‘Els homes m’expliquen coses’, Rebecca Solnit
Següent‘The Guilty’. A l’altra banda del telèfon
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Deixa una resposta: