Jo sempre he estat de mirar les pel·lícules en versió original, si és que l’entenc, clar, si no, subtitulada. Vivia força feliç en aquest món de VO: veure com els llavis es sincronitzen amb la veu, i sentir com parlen els actors. Això és un plus en veure pel·lis, tot i així us haig de dir que no tinc cap peli preferida. Sempre hi ha alguna cosa que trobo que els hi falla: que si una interpretació, guions que no s’entenen, bandes sonores que no encaixen, etc.
Fins que va arribar un dia que pensava que l’havia trobat, quan vaig veure Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Michel Gondry, 2004), però els perquès ja vindran un altre dia… Què va passar? Que em van caure els ulls a terra quan vaig veure la traducció al castellà i des d’aleshores és una cosa en la que no puc evitar fixar-m’hi.
Em pregunto qui és la persona que tradueix els títols de les pel·lícules i, encara més important, per què no es limita a fer una traducció literal a l’espanyol? O almenys que s’hi assembli una mica…
Estic segura que tots algun cop ens hem fet aquestes preguntes i és que hi ha títols traduïts a l’espanyol que són veritablement lamentables. Us he volgut fer una llista de les traduccions que jo considero més terribles:
10. À Bout De Souffle (Jean-Luc Godard, 1960) – Al final de la escapada
9. Ice Princess (Tim Fywell, 2005) – Soñando soñando… triunfé patinando 
8. Spaceballs (Mel Brooks, 1987) – La loca historia de la Galaxia
7. The Warriors (Walter Hill, 1979) – Los amos de la noche
6. After Hours (Martin Scorsese, 1985) – ¡Jo, qué noche!
5. Die Hard (John McTiernan, 1988) – La Jungla de Cristal
4. Bad Boys (Michael Bay, 1995) – Dos Policías Rebeldes
3. Some Like it Hot (Billy Wilder, 1959) – Con faldas y a lo loco
2. The sound of music (Robert Wise, 1965) – Sonrisas y lágrimas
1. Sunshine of the Spotless Mind (Michel Gondry, 2004) – Olvídate de mi
