El que fan a Blackie Books amb els llibres és d’un altre planeta. Juguen una altra lliga. Puc comptar amb els dit d’una mà les editorials que es treballen tant l’estètica i la qualitat dels seus llibres. I què voleu que us digui, a mi això m’encanta, perquè crec que els llibres no només han de ser bons, sinó també bonics i estar ben fets. Les seves taques dures, la qualitat del paper, el cos de la tipografia, la portada… brutal. Ara bé, no penseu que únicament em va encisar l’estètica del llibre. En realitat, el que em va cridar l’atenció va ser el fet que Reese Witherspoon, actriu i productora, afirmés que l’havia llegit pràcticament d’una assentada i que en volgués fer una sèrie. “Tan bo és?”, em vaig preguntar. Doncs sí…
No em pensava pas que la història d’una banda de rock dels 70 em pogués enganxar tant. La història dels The Six i de la cantant Daisy Jones, i tot el que els passa mentre es formen com a grup, mentre graven un disc, mentre composen, mentre canten i, en definitiva, mentre viuen una experiència a l’abast de molt pocs és encisadora. Hi ha amor, desamor, mentides, decepcions, alegries, sinergies, emoció… i tot això arriba al lector com si ho estigués vivint en primera persona, de manera que el llibre traspassa qui el té a les mans.
Però la màgia de la novel·la no només rau en la història ni en els entrebancs que els personatges van trobant al llarg del camí, sinó també en la forma com està escrit. De ben segur que hi ha altres llibres narrats d’aquesta manera (ho desconec), però mai m’havia topat amb un llibre narrat com si fos un documental. Com ho sentiu: els personatges van intervenint com si estiguessin formant part d’un documental i són ells mateixos els que ens van explicant la història i tot allò que va passar. Pot semblar sorprenent, però funciona molt bé, ja que d’aquesta manera queden de banda les descripcions innecessàries, les floritures i només queda l’acció i allò que fan i senten els seus personatges. També és una manera eficaç de conèixer-los, ja que al cap d’unes poques pàgines, sense llegir-ne el nom ja saps qui està parlant, i fins i tot, en el teu cap ets capaç de formar-te una idea de com és i com parla cadascun d’ells. És una experiència meravellosa que no deu haver estat fàcil de crear.
I si ens posem a parlar de personatges… diria que tots tenen la seva màgia, però és evident que en Billy i la Daisy són els protagonistes de la història, i és per això el lector pot arribar a connectar a un altre nivell amb ells. En Billy m’ha despertat una empatia i una tendresa sense precedents, però de vegades també l’he odiat. I la Daisy també és molt especial, ja que és un personatge dur, fort, decidit, però alhora fràgil, tendre i ple d’inseguretats. Pel que fa als personatges secundaris, aquests tenen vida pròpia i una gran personalitat i són personatges molt complexos. De fet, hi ha molt pocs personatges plans en aquesta història.
I què dir-vos de la música! És una part fonamental del llibre. La música és el mitjà, el vehicle, allò que uneix tots els personatges. És gairebé un personatge més. Serà interessant veure com treballen la part musical en l’adaptació a la sèrie de televisió.
Per acabar, malgrat que només portem uns mesos d’any, crec que puc assegurar que Todos quieren a Daisy Jones estarà entre les millors lectures de 2020.
Agradarà a…
Als amants de la música i a aquells que busquin una història diferent tant a nivell de contingut com a nivell formal.
No agradarà a…
Aquest supòsit no es pot donar, perquè tots estimen la Daisy Jones.
foto de portada: freepik
