L’editorial El Cep i La Nansa ens ha fet arribar una autèntica joia de la literatura infantil catalana actual, Tinc un volcà, un conte sobre la ràbia, una emoció difícil de gestionar per a petits i no tan petits, escrit per Míriam Tirado i il·lustrat pel gran Joan Turu.

Es tracta d’un llibre de pàgines gruixudes que us durarà molt i editat en lletra d’impremta. Això el fa adequat per ser llegit pels adults i compartir una estona tranquil·la amb els fills i així donar l’oportunitat de reflexionar sobre l’enuig, però també per ser llegit de forma individual per aquells nens i nenes que ja controlen aquest tipus de tipografia.

Com a psicòloga infantil, utilitzo gran varietat de material per a treballar les emocions: cartes, cares, imatges, jocs… i també contes. En tinc molts, però cap com la nova incorporació.

La majoria d’històries que parlen sobre la ràbia l’exemplifiquen a través d’un animal; he vist des d’un cocodril fins a una cua de drac que li surt al nen com a representació de l’emoció que sent. No m’agrada la imatge negativa que es pot transmetre d’aquests animals i tampoc ho trobo útil. La comparativa i representació de la ràbia, la ira, la còlera amb un volcà em sembla excel·lent, perquè realment és això el que sentim: com la lava es va escalfant a la panxa i va pujant, poc a poc o més ràpid, fins a sortir-nos per la boca, el cap, les mans…

La protagonista de la narració és una nena, l’Alba, que, en un inici, aprèn a identificar la ràbia entenent que funciona igual que un volcà que té situat entre el melic i les costelles. Un dels primers passos per reconèixer les emocions és identificar on les sentim i això és un dels punts que més m’agraden del conte, ja que l’autora especifica on es comença a gestar la ira i això permet als infants identificar-la amb més facilitat. Recórrer a l’element físic els ajuda molt, perquè sovint no saben què senten ni què els passa.

Les situacions que fan enrabiar l’Alba són molt habituals, totes elles es donen en la  quotidianitat de la majoria de famílies i qualsevol s’hi pot sentir identificat. Davant aquestes situacions, l’Alba sent com el seu volcà entra en erupció i es produeix un garbuix emocional difícil de controlar. A banda de ràbia, també hi ha part de patiment, tristesa, desgrat, por. El volcà explota i quan el foc surt pot fer mal, a nosaltres mateixos o als altres. Però una fada explica a l’Alba com controlar el volcà a través de la respiració, portant aire cap a la panxa per fer enrere l’energia descontrolada del volcà.

Finalment, l’Alba s’encarrega d’ensenyar al seu pare a controlar la ràbia. Els grans també tenim volcans que entren en erupció. Aquest és un dels punt que més m’agrada: quan l’infant ensenya a l’adult a gestionar l’enuig, ja que els menuts tenen grans coses a ensenyar-nos.

És un conte preciós. Un recurs excel·lent per treballar la intel·ligència emocional amb els petits de casa però també a consulta; una bonica manera d’entendre com funciona l’enuig i com aquesta emoció ens fa perdre el control, així com la manera de recuperar-lo.

La Míriam Tirado és periodista i s’ha especialitzat en temes de criança respectuosa, realitza xerrades per a pares i mares amb fills petits i és molt activa a xarxes socials, no us podeu perdre els seus vídeos a Youtube ni els seus articles al blog. La seva experiència i visió es veu  clarament en el segon conte que publica, Tinc un volcà, també publicat en castellà, Tengo un volcàn.

El final està reservat als pares, familiars, professionals, adults en general. Unes quantes recomanacions i pautes per ajudar-nos a ajudar-los d’una forma més adequada, validant el que senten i acompanyant-los en la gestió de les seves emocions.

Agradarà a… 

Penso que Tinc un volcà agradarà a tots, petits i grans, però sobretot a aquells pares i mares interessants pel benestar emocional i creixement personal del seus fills i filles, i també pels que els agrada compartir una estona de lectura amb ells i elles.

No agradarà a… 

No agradarà a qui busqui una solució màgica per acabar amb el malestar que pot generar la ràbia incontrolada, ja que no hi ha solucions màgiques. Les fades només surten als contes. Cal molta paciència i recórrer molts senders per acompanyar als nostres fills i filles en la gestió emocional.

Deixa una resposta: