Un dels videojocs de rol més famosos i amb més bones crítiques dels últims anys és The Witcher. No molta gent sap que està basat en la saga de novel·les fantàstiques d’Andrej Sapkowski. Geralt de Rivia és un dels últims bruixots que queden, un mutant entrenat per acabar amb els monstres que assolen el continent. Aquests individus s’han modificat genèticament des de petits per tenir una força, resistència i uns sentits extremadament desenvolupats, així com l’habilitat d’utilitzar màgia a nivell bàsic. Per norma general, els bruixots es mantenen neutrals als conflictes bèl·lics entre les races intel·ligents i només maten quan no hi ha més remei, fins i tot quan es tracta de monstres.

Els primers llibres de la saga són un recull de relats més o menys breus (alguns es podrien considerar una paròdia de contes populars) on en Geralt i el seu amic Jaskier, un trobador molt faldiller, s’enfronten a criatures sobrenaturals, a malediccions i a altres rareses per tal de guanyar-se la vida, un bon sopar i grans quantitats de beguda.

En la resta de llibres, la trama segueix una sola història amb un fil conductor: la Ciri. El destí de la princesa de Cintra queda lligat al del Geralt. Degut al seu llinatge i a unes estranyes habilitats que posseeix, estarà al punt de mira de reis, mags, espies, caça-recompenses i altres criatures. La Ciri també comptarà amb l’ajuda de la Yennefer, la seva tutora improvisada, una fetillera que manté una relació oberta, apassionada i força destructiva amb el bruixot.

Tan el videojoc com la saga de llibres comparteixen fragments de batalles, política, acció i sexe, un producte per a majors d’edat. També s’agraeix l’absència dels típics bons i dolents, ja que les coses no són mai ni blanques ni negres. El bé i el mal es dilueixen en multitud de situacions i decisions que no saps com acabaran. Els personatges s’ajuden i es traeixen contínuament i el Geralt necessita fer malabars per mantenir-se neutral entre els diferents interessos que intenten aprofitar-se d’ell i utilitzar-lo pels seus propis beneficis.

Personalment, voldria destacar el gran paper dels personatges femenins en aquesta saga. Per sort, cada cop la novel·la fantàstica s’allunya més dels estereotips. La Ciri no és una princesa indefensa, sinó que és una noia plena de recursos, decidida i amb un caràcter fort. La resta, són majoritàriament fetilleres amb grans poders, càrrecs polítics i llibertat quasi absoluta per aconseguir els seus objectius. Sense cap mena de dubte, elles són la debilitat del Geralt.

Comparteix
AnteriorCINEMA PARADITO. Herois
Següent‘Germans!’, un conte per entendre aquesta relació ambivalent
Marta Mas
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.

Deixa una resposta: