Ens els darrers mesos, per experiència personal, parlant del tema amb altres dones i noies i suposo que arran de seguir el cas i la sentència de La Manada, m’ha donat fort pels llibres feministes. Tinc una bona llista preparada i m’ha sorprès que n’hi hagi tants. Així doncs, per no fer diferències, vaig decidir començar pel primer que em va semblar, sense criteri, i va ser d’aquesta manera com em vaig topar amb Teoría King Kong de Virginie Despentes, un llibre que malgrat que es va publicar el 2006 em sembla prou vigent.

Sinopsi

Ja aviso a tothom que no es tracta d’una novel·la, sinó d’un assaig, o més aviat un manifest. En aquest llibre Despentes aborda tres grans problemes que encara ha de resoldre el feminisme: la violació, la prostitució i la pornografia. La manera com veiem i actuem tant a nivell personal com a nivell social davant d’aquests grans temes serà l’eix vertebrador del discurs i l’argumentari de Despentes, els quals (ens agradi o no) estan carregats de raó.

Després de la revolució feminista dels anys setanta i després de diferents onades feministes, l’autora francesa reivindica que encara hi ha molta feina per fer i que estan molt bé el dret a vot, l’emancipació, l’avortament… però que no n’hi ha prou i que la veritable igualtat encara no ha arribat. El llibre és una crítica aferrissada no envers els homes, sinó envers el sistema patriarcal en el que vivim i, m’atreveixo a dir, capitalista. Però Despentes té manduca per a tothom i arremet contra homes, dones, sistema i qualsevol que se li posi per davant, perquè de masclisme (això ho dic jo) n’hi ha per tot arreu.

Al meu parer…

M’ha agradat molt l’esperit amb què està escrit, perquè  com he dit abans, Despentes no ataca directament els homes, sinó el patriarcat, el sistema en el qual estem atrapades les dones i també els homes. Així doncs, promou l’acció i sacseja la consciència adormida pel que fa als tres grans temes que tracta. Em sembla una crida a l’acció com poques ineludible tant per part de dones com per part d’homes.

M’ha sorprès que malgrat que va ser escrit l’any 2006 encara avui em sembli tan i tan vigent. En realitat, les coses no han canviat gaire en més de deu anys. Crec que això precisament és el que fa que el discurs d’aquest llibre encara ens sigui útil, que necessitem que vingui una “manada” a violar-nos per despertar-nos i fer-nos reaccionar.

Finalment i sens dubte el millor del llibre és la manera com Despentes s’expressa. El discurs és senzill, planer i fins i tot groller. I això és molt lloable i pràctic perquè així no pot venir cap ruc o ruca a dir que no ho ha entès.

Agradarà a…

Aquells que vulguin aprofundir en la temàtica feminista o bé fer anar les neurones i rumiar una estona com son les coses i com podrien o haurien de ser.

No agradarà a…

Aquells que no tinguin ganes de reflexionar i donar voltes a aquest tema. Aquelles persones que busquin un discurs complaent i compassiu.

Deixa una resposta: