‘Tan tuyo como tu muerte’ d’Emili Bayo

0
68

L’autor guanyador del premi Crims de Tinta l’any 2015 ens sorprès aquesta vegada amb una novel·la detectivesca escrita en castellà. Tan tuyo como tu muerte ens presenta el sergent Abel Claramunt qui, diagnosticat d’un càncer de pròstata en estadi terminal, es veu obligat a traslladar-se a Lleida des de Barcelona. Allà formarà un tàndem amb l’Azucena, una noia que és tot el contrari del caràcter ensopit i iracund del sergent. L’Azucena li injecta aquella dosi d’alegria i il·lusió que sembla que en Claramunt ha perdut. A tota aquesta situació personal s’hi ha de sumar el cas d’una noia desapareguda que en Claramunt i l’Azucena comencen a investigar per compte propi però que la pilota s’anirà fent més grossa i s’aniran afrontant a un perill cada vegada més imminent i evident.

La novel·la està perfectament estructurada a partir de dues trames, una de principal escrita en primera persona, i una de secundaria escrita en tercera persona. Aquest fet permet al lector involucrar-se a diferents nivells en l’acció prenent distància quan és necessari i amb una immersió total quan ho requereix l’acció.

La mescla que fa l’autor de secrets familiars, amor, por, criminalitat i de situacions asfixiants i claustrofòbiques causa l’efecte que tota novel·la de misteri i detectivesca hauria de causar; la necessitat de saber més a cada pàgina que passem. Si això s’ajunta en un còctel de personatges (no només el tàndem detectivesc), treballats fins al més mínim detall, ja que cada un manté el sociolecte, idiolecte i dialecte que es correspon, es crear una història real que et manté amb el cor encongit però aferrat a les pàgines fins al final de tot.

A tot això, cal sumar-hi que, malgrat que el sergent Claramunt pateix una malaltia terminal, l’autor té intenció d’allargar-lo un parell de novel·les més. Així que, o bé comprimint molt el temps, o bé per mitjà d’un miracle diví. Encara tenim teca Claramunt per una mica més.

Comparteix
AnteriorHem comès un crim
SegüentAprèn a ser considerat, llegeix “Wonder”
Irene Solanich

Traductora de professió, lectora d’afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l’oportunitat d’enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l’ordinador.

Deixa una resposta: