Fitxa tècnica
Títol: Sueños Articos
Autor: Barry Lopez
Any de publicació: 2003
Editorial: Capitan Swing
Sinopsi
A través d’aquest llibre viatgem a l’Àrtic, un món congelat, un paisatge a simple vista hostil i rodejat de gel, però que malgratot tot és l’habitat de molts animals i plantes.
Durant el seu gèlid viatge Barry Lopez va coincidir amb esquimals, petrolers, ecòlegs… i cada un d’ells li va mostrar una visió diferent del mateix paisatge.
L’Àrtic és un ecosistema molt peculiar, i tot i que a priori ens podria semblar que és molt simple o, si més no, molt més que per exemple una selva tropical pel fet d’estar format per gel i amb pocs éssers vius, estaríem cometent un gran error. Potser no hi ha una gran biodiversitat (varietat d’éssers vius), però l’àrtic disposa d’una gran quantitat de factors ambientals extrems i canvis de temperatura i lluminositat. Aquests canvis tan extrems el converteixen en el lloc idoni per a algunes espècies que s’hi han aconseguit adaptar i que, per tant, poden resistir-ne les condicions, aconsegueixen trobar-hi menjar i reproduir-se… és a dir, sobreviure-hi. A més, a part de les espècies que i viuen, l’Àrtic és el lloc on molts éssers vius fan les seves migracions.
Cal remarcar que a l’Àrtic hi trobem una zona molt especial: la tundra. La tundra és un ecosistema de temperatures molt baixes on viuen plantes i animals. La vegetació que s’hi troba són plantes herbàcies i arbustos, però no hi trobarem arbres. Aquesta vegetació dóna aliment i refugi a animals com guineus, ossos polars, llebres…
Al meu parer…
En aquest llibre podreu trobar una descripció detallada i amb profunditat d’un territori desconegut com és l’Àrtic. Es nota que l’autor ha viscut i gaudit de la seva experiència en aquesta zona. La passió per descobrir els animals que hi viuen, les persones que hi habiten… Els detalls de les seves descripcions són de gran precisió.
Però aquest llibre és molt més que una descripció dels paisatges i habitants de la zona; és una reflexió a la vida i sempre amb un to poètic i subtil.
Al meu parer és un llibre per relaxar-te, d’una llargada considerable i amb una narrativa de to constant i tranquil·la. Potser, de tant en tant, m’hauria agradat trobar-hi alguna curiositat o anècdota amb una mica d’acció que em permetés enganxar-me a la lectura, seguir-la de forma més intensa i apassionada. Pel meu gust, les descripcions són massa llargues i no m’han permès transportar-me tant com hauria volgut fins aquest paratge blanc.
Independentment de si ets més o menys afí al ritme de la narrativa, totes les accions que serveixin per posar en valor i, per tant, entendre la importància d’aquestes zones són més que benvingudes.
