Nota d’un jove pringat amb pretensions de crític (IMPORTANT)

Primer de tot, això no és amb ànims d’ofendre, ni molt menys. Encara que sovint faci enfadar la gent. Però em sento obligat a fer una crítica brutal a aquesta pel·lícula. Podeu no donar-me la raó; poques vegades la tinc.

Hong Kong, 2018 /93’/ Thriller d’investigació policial protagonitzat per Kara Wai, d’una narrativa i factura visuals que no tenen res a envejar al cinema de David Fincher.

 

Això és el que deia el programa del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic sobre aquesta pel·lícula. I això és el que efectivament vaig llegir abans d’entrar a la sala. Això és el que vam llegir tots els que vam entrar il·lusionats per veure aquesta pel·lícula: No té res a envejar al cinema de David Fincher.

No m’agradaria ficar-me amb els gustos de ningú, ja que normalment mai coincideixo amb cap opinió empírica i basada en fets constatables i tècnics que puguin superar el meu coneixement sobre qualsevol cosa, però he de reconèixer que quan vaig veure aquesta comparació em vaig emocionar. Quan vaig asseure’m a la butaca de la Sala 1 del Vigatà m’esperava una pel·lícula complexa, amb uns personatges atípics i d’una personalitat inigualable. I més sabent que Kara Wai (Dragón) era qui protagonitzava la pel·lícula, en col·laboració del llegendari Anthony Wong.

La pel·lícula comença amb una trama de corrupció policial, que implica el marit de la protagonista, la inspectora Bo (Kara Wai), una policia amb un olfacte pel crim superior al d’un gos antidroga. En la primera escena se’ns mostra com aquest assassina al seu company a boca de canó. A arrel d’això, la inspectora es veu degradada i se li obra una investigació que afecta greument a la seva carrera. Fins aquí tot bé. Títol de la pel·lícula en pantalla. La gent semblava entusiasmada. Acte seguit veiem a la protagonista iniciar una investigació policial contra dos joves sospitosos d’assassinar i esquarterar els cossos dels pares d’un d’ells. Tota la pel·lícula es basa en aquesta investigació i no en la del marit de la protagonista, que curiosament és Anthony Wong i no apareix fins els deu últims segons de la pel·lícula.

Cal dir que la trama no és més que una espiral decreixent que s’enfonsa cada vegada més en una història que no li importa a ningú. La qualitat de la fotografia és innegable, però de poc serveix quan has de reciclar tres vegades la mateixa explicació sobre qui és l’assassí si ja havia quedat clar abans d’explicar-ho. L’error, pel meu gust és presentar una segona trama al principi de la pel·lícula, quan és evident que no hi ha cap intenció de lligar-la amb la trama principal, només amb l’únic pretext de fer una segona part de la pel·lícula, de la qual t’ensenyen gran part abans dels crèdits. Almenys els actors ho fan tots bé.

Deixa una resposta: