Tinc la sensació que les pel·lícules són cada cop més llargues, i no ho dic per l’última d’Avengers en particular. Amb la intenció de saber si la meva percepció és real, faig una cerca per Internet i trobo aquest article. En l’article, l’autor analitza la duració de totes les pel·lícules de més d’una hora de durada estrenades cada any des del 1910 i en treu el gràfic següent:

Si seguim la mitjana (línia vermella) veiem que les pel·lícules es van allargar aproximadament mitja hora entre el 1920 i el 1980. Entre el 1980 i l’actualitat la durada mitjana es redueix aproximadament uns deu minuts. Aquest gràfic no mostra el què jo esperava, que era un augment lineal i constant de la durada de les pel·lícules. Aleshores vaig pensar que potser una anàlisi més fidel a la realitat hauria d’estar centrada en les pel·lícules més taquilleres que ens arriben als cinemes. Amb aquest objectiu em vaig dedicar a mirar la durada de la pel·lícula guanyadora a l’Oscar des de la primera gala del 1928 i vaig crear el gràfic següent:

Quan analitzem la línia de tendència veiem que té un lleuger pendent creixent, concretament del 3.5%. Ara bé, en cap cas l’augment és el què jo esperava, més aviat es podria dir que la durada mitjana s’ha mantingut relativament constant. Sí que és cert, però, que la duració de les pel·lícules sembla que s’està homogeneïtzant al voltant dels 120 minuts des de l’any 2000.

Com a curiositat, la pel·lícula més llarga guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula va ser “Lo que el viento se llevó”, l’any 1939, amb una durada de 238 minuts. El rècord a la pel·lícula més curta el va guanyar “Marty”, l’any 1955, amb una durada de 91 minuts.

Com a conclusió, les dades no mostren que les pel·lícules siguin cada cop més llargues!

Comparteix
AnteriorAquest divendres al cine…
Següent‘Carta al mundo y otros poemas’, d’Emily Dickinson
Jordi Pina
Enginyer de professió i aficionat a la muntanya. Tinc gustos cinematogràfics poc refinats i miro pel·lícules com qui menja una hamburguesa amb patates fregides, és a dir, sense cap intenció més que passar una bona estona. Si la pel·lícula em desagrada profundament em desfogo fent una crítica contundent.

Deixa una resposta: