Àfrica és un continent que desconec i per això de tant en tant em submergeixo en un llibre de viatges que m’hi porta, potser per anar-m’hi acostant una mica i preparant un viatge que qui sap si algun dia arribarà. Aquesta vegada torno altra vegada a Xavier Moret, un autor que ja he seguit a Islàndia i Amèrica.

A la sombra del baobab porta com a subtítol “Viaje en busca de las raíces de África”, la qual cosa pren tot el sentit quan les arrels dels baobabs, aquells estranys arbres que tots coneixem d’El petit príncep de Saint Éxupéry, porten Moret i el seu company Andoni Canela, un important fotògraf de viatge, a descobrir una mica més aquest gran i divers continent que és Àfrica. I és que Xavier Moret no només relata el viatge que va fer amb Canela a Botswana, sinó que hi entrellaça els records d’altres viatges d’ell mateix per d’altres països que també compten amb bonics exemplars de baobab.

“Es difícil afirmar con seguridad dónde pueden contemplarse los más bellos ejemplares de baobab, puesto que cada país africano reivindica los suyos con orgullo y en distintos poblados afirman con una fe a prueba de bomba que allí crece el más grande de África.” (pàg. 17)

El llibre s’estructura seguint les etapes que porten els dos viatgers i amics a descobrir exemplars d’aquests primers arbres que, segons els africans, els déus van plantar sobre la terra. Viatjar per les carreteres africanes amb una pickup de lloguer no és gens fàcil i les coses sovint se’ls torcen a Moret i al seu company:

“Había olvidado, sin embargo, que estábamos en África, un lugar donde el final siempre tiende a dilatarse, un lugar donde por mal que veas el panorama siempre puede suceder algo que lo empeore o, por el contrario, una solución inesperada.” (pàg. 153)

Així, doncs, veiem com es perden per camins intransitables i com han de viure la por de sentir rugir els lleons ben a prop.

“Nos mostró unas huellas en la arena, muy cerca de nuestra tienda. Por lo visto, aquella noche los animales se habían divertido a nuestra costa. Hienas, hipopótamos, leones… Aquello había sido un festival, con un par de pardillos como invitados especiales. Me ratifiqué en mi idea de que la selva, decididamente, no era un lugar muy seguro.” (pàg. 127-128)

Amb bones dosis d’humor i d’ironia, Moret explica una experiència africana en què ell mateix sent com l’aventura el supera i com la por el guanya moltes vegades en el periple des del sud al nord del país per poder dormir una estona a l’ombra d’un baobab i sentir que, com diu la llegenda, no podràs deixar de tornar a l’Àfrica.

“Sé que puede parecer extravagante, pero cuando me abrazo al tronco de un baobab siento que me invade una agradable sensación de paz y que todo vuelve a estar en su sitio. Es como si por fin hubiera llegado a mi destino.” (pàg. 15)

 

Comparteix
AnteriorBebookness presenta nou disseny web. Ara publicar un llibre és més fàcil que mai
SegüentEl extraño verano de Tom Harvey, Mikel Santiago
Txell Guitart

Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).

Deixa una resposta: