Fitxa tècnica
Títol: Si el ser humano supiera… Un mensaje de los caballos para toda la humanidad
Autors: Marga Navarro
Any de publicació: 2016
Sinopsi
Si el ser humano supiera… Un mensaje de los caballos para toda la humanidad és un llibre diferent. Està escrit per una veterinària amb una excel·lent formació en el món de la clínica equina que pretén transmetre el missatge dels cavalls a la humanitat. En la meva opinió, no ho aconsegueix.
És un llibre que vaig comprar amb molta il·lusió. Consta de 727 pàgines que inclouen unes magnífiques fotografies i amb una qualitat de paper espectacular, però el missatge queda diluït per les constants repeticions. Intenta abordar tots els aspectes de la vida d’un cavall comparant-los amb la vida en captivitat i la vida salvatge. Però quan la conclusió de cada capítol és la mateixa, les pàgines no passen. Crec que es podria reduir molt més el volum del llibre, la qual cosa el faria considerablement més agradable.
Al meu parer…
No puc ocultar la meva decepció. És difícil que un llibre no m’agradi, i tot i això, l’he llegit fins al final. L’autora, tal com ella diu, transcriu allò que els cavalls li transmeten, la qual cosa ha truncat les meves expectatives, ja que en el món de la ciència les evidències són fonamentals; són les proves que ens permeten acceptar o refusar una hipòtesi, i aquí no n’hi he trobat ni una, d’evidència científica.
He obert la meva ment -com demana el llibre- per poder entendre allò que els cavalls ens volen dir, però a mesura que anava llegint anava dubtant cada vegada més. Com poden saber els cavalls que a la nostra societat hi ha molt consumisme o obligacions econòmiques? Com poden saber que existeix la televisió o que a través d’aquesta podem obtenir informació meteorològica? Com saben què són els meridians terrestres?… Totes aquestes preguntes i moltes més m’anaven sorgint a mesura que llegia.
El que és innegable és que la transcriptora d’aquest llibre té coneixements en el camp de la biologia. En el capítol 15, per exemple, on ens parla de l’embaràs, va molt més enllà de la unió de l’òvul i l’espermatozoide i parla de divisions cel·lulars, agrupacions cel·lulars…
Esperava poder aprendre d’aquest llibre. Esperava poder entendre millor els cavalls. Els cavalls són uns animals socials que en el seu estat natural viuen en grup i tenen una estructura jerarquitzada. Quan se’ls posa en captivitat, a part de privar-los de la llibertat, s’està reestructurant la seva jerarquia o en el pitjor dels casos se’ls aïlla. Això fa que molts d’ells presentin conductes estereotipades, les quals habitualment es mostren com moviments repetitius com ara picar amb una pota a la porta, rascar el terra… Esperava que aquest llibre m’ensenyes com es pot millorar una situació així.
El que més m’ha agradat del llibre ha estat el pròleg escrit per Dídac Segura, també veterinari. Segura ens explica històries sobre com va veure que la Marga parlava amb els cavalls. Diu que si no ho hagués vist ell, amb la seva formació científica occidental tampoc s’ho hagués cregut, la qual cosa és el que més s’assembla a les evidències que buscava. Ens explica que a vegades els tractaments mèdics no eren suficients per resoldre el problema: “Por supuesto, el caballo podía recibir un tratamiento convencional con antiinflamatorios y fisioterapia, pero era necesario resolver también los problemas de la propietaria para que el problema no reapareciera”.
Sense cap mena de dubte, encara queda molt per millorar com els humans tractem els cavalls. Molt per conèixer i molt per entendre, i aquest llibre no és la solució.
