Havia sentit a parlar de Bukowski però mai m’havia caigut a les mans cap dels seus llibres. Per aquelles causalitats de la vida i fruit d’un bon regal, aquest Nadal vaig tenir una cita amb La senda del perdedor, un llibre d’aquells que es digereixen amb els dies i que acaba colpint el lector.
Sinopsi i trama
Aquest llibre és una novel·la autobiogràfica en què Bukowski ens explica la seva infantesa, adolescència i joventut. Tot i que a priori una biografia pot semblar una obra poc atractiva, la vida de Bukowski és prou rocambolesca i cruenta com per ser digna de ser llegida.
La trama no és res més que els episodis de la vida d’en Henri, de manera que ens trobem amb un nen amb un pare estricte, que el maltracta, que fingeix anar a treballar i que viu obsessionat per aparentar ser allò que no és. La seva mare, sense veu ni vot, justifica el seu marit constantment i, com moltes altres dones de l’època, viu en un segon pla. Ell, un nen poc popular i infeliç, es va forjant un caràcter dur i aspre i lluita per ser un “malote” o, com ell diu, “un tipo duro”, però quan ho aconsegueix, l’acne juvenil trunca totes les seves expectatives i es veu immers, de nou, en la marginalitat i l’exclusió social.
El que més atrau de l’obra és la personalitat del personatge, la qual es va formant i assentant a mesura que avança el relat i, en conseqüència, els anys. La seva forma de veure el món i com defensa la seva manera de viure, juntament amb la seva tendència a qüestionar l’ordre establert, fan que sigui un personatge simpàtic i rebel. A l’altra banda a del ring tenim un Chinaski que accepta les seves desgràcies i la seva amarga vida de forma estoica. Aquesta complexa combinació crea un personatge ple de matisos i zones grises tan real i apassionat com qualsevol de nosaltres.
Per altra banda, a més d’explicar-nos la seva història, indirectament podem albirar com era la societat americana de l’època. Així doncs, amb el relat de Bukowski es desmunta el somni americà d’un país pròsper i amb igualtat d’oportunitats i alhora s’hi poden apreciar les misèries d’una societat fortament marcada pel crack del 29 i la Segona Guerra Mundial.
Estil i tècnica narrativa
Els 58 episodis breus en què es narra la vida de l’autor fan que sigui un llibre àgil, dinàmic i fàcil de llegir i que, fins i tot, ens atrapi i tinguem ganes de saber més i més i, per tant, de continuar llegint.
Tot i haver tingut una vida difícil, Bukowski recorre als tocs d’humor per alleugerir el dramatisme, un recurs que et fa somriure i empatitzar amb el personatge. És una tècnica que apropa la història al lector, ja que tots traiem ferro a un assumpte o un episodi difícil buscant-ne la vessant divertida o una anècdota que faci més fàcil i suportable el relat dels fets. Encara no tinc clar si és un recurs literari o si li surt de forma natural, però és un dels aspectes que més m’ha agradat d’aquest llibre.
Agradarà…
A aquells que els agradin els personatges marginals i les històries dures i colpidores. També agradarà als simpatitzants del realisme i la novel·la costumista i, com no, als amants de les anècdotes.
No agradarà…
Aquells que busquin una trama rocambolesca, acció, intriga o misteri se sentiran d’allò més decebuts si els cau aquest llibre a les mans.