A L’Escriba ens sap molt de greu que no puegueu anar a fer xafarder a la vostra llibreria de confiança, i per això seguim apropant-vos propostes i novetats litaràries. Avui és el torn d’Edicions del Periscopi. Aquí teniu les propostes que havien preparat per aquest Sant Jordi des d’Edicions del Periscopi, la majoria d’ells disponibles en format electrònic. Us advertim que no podreu quedar-vos amb només un dels seus llibres… Heu estat avisats!
QualityLand, de Marc-Uwe Kling (trad. Ramon Farrés)
Imagina un món perfecte, on els teus somnis ja s’han fet realitat. On totes les teves necessitats estan previstes i cobertes, fins i tot els capricis que rarament t’atreveixes a confessar. On pots pagar les teves compres fent un petó a una pantalla i on pots trobar parella online amb una perfecció algorítmica. Un món on ascendir socialment no és més complicat que pujar de nivell en un videojoc.
Atrapa la llebre, Lana Bastašić (trad. Pau Sanchis)
Amb Atrapa la llebre, Lana Bastašić ens ha regalat una novel·la deliciosa que ens parla d’amistat, d’identitat i de la memòria en una generació, la dels qui encara eren nens durant el conflicte del Balcans i ha crescut amb el trauma que va suposar. I ho fa amb dos personatges inoblidables que es retroben després de dotze anys de no saber res l’una de l’altra.
Aigua dolça, d’Akwaeke Emezi (trad. Albert Torrescasana)
Aigua dolça és una novel·la impactant, poderosa, diferent. La protagonista, l’Ada, és una noia nigeriana que emigra als Estats Units. Però no és una noia qualsevol. La seva ment està poblada per presències fosques i ancestrals que conviuen amb ella i que, després d’una experiència traumàtica, cristal·litzen i s’apoderen de la seva voluntat.
Aquesta és una novel·la que explora el trastorn de personalitat a través de la cosmovisió igbo. Atrevida, ferotge i inoblidable.
A l’horitzó, d’Hernán Díaz (trad. Josefina Caball)
En Håkan és un immigrant suec amb una complexió inusual que viatja a través de la frontera desèrtica dels Estats Units entre la febre de l’or i la guerra civil. En aquest periple aventurer, toparà amb tots els tòpics del gènere western: els buscadors d’or, els índis, les caravanes de colons, els bandits, els xarlatans, etc., i acabarà per esdevenir una llegenda ell mateix. La novel·la explora els límits de la condició humana, la identitat, la condició d’estranger, els aspectes físics de la supervivència, l’aïllament i la solitud embogidora i la força de l’amor i l’amistat. Una novel·la meravellosament escrita que va ser finalista del Premi Pulitzer 2018.
Ignot, de Manuel Baixauli
Manuel Baixauli és un dels escriptors més singulars i destacats de les lletres catalanes, i amb la seva darrera novel·la, Ignot, ens ofereix una oportunitat immillorable per endinsar-nos al seu univers particular i imprescindible, poblat per personatges solitaris i esquius i per genis desconeguts. Ignot ens parla de la creació artística, de les expectatives i de la frustració, i ho fa amb una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre.
Gent normal, de Sally Rooney (trad. Ernest Riera)
Sally Rooney és ja un fenomen mundial, que ha venut més d’un milió d’exemplars de Gent normal arreu del món. L’anomenada “escriptora millenial” explora, tal com van dir a Time Out, «el que buscava Shakespeare en els seus Sonets: entendre la matèria de què estem fets, amb tots els plecs i les rugositats, la bellesa i la crueltat. Gent normal no és (només) una novel·la sobre el que vol dir ser jove i enamorar-se el 2019, sinó sobre la vida, l’amor, el patiment i el fil que els enllaça».
Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols
Mentre esperem amb candeletes la nova novel·la de Marta Orriols, us convidem a llegir, si no ho heu fet, l’aclamada Aprendre a parlar amb les plantes, que va guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018. En aquesta novel·la Marta Orriols tracta un tema literàriament delicat, la mort i el dol, i el transforma en un text meravellós sobre la supervivència i la vida.
Serem Atlàntida, de Joan Benesiu
Joan Benesiu és un d’aquells escriptors rara avis de la literatura catalana. Com diu Manuel Baixauli, «avui la narrativa d’alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert». A Serem Atlàntida, que ha estat reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua Catalana 2019, i que forma part de la llista de finalistes del prestigiós Premi Europeu de Literatura 2020, recorre la vella Europa i l’omple de preguntes i reflexions sobre la nostàlgia la memòria, els refugiats o la necessitat de l’espectacle per omplir el buit.
