Iniciant la quarta jornada del festival, i després d’algunes hores de feina, tornàvem al nostre hàbitat natural, la sala de cine, per visionar Plac Zabaw (Playground en anglès) del director polonès Bartosz M. Kowalski. Un drama inspirat en els fets que van ocórrer a Liverpool l’any 1990 on dos joves de 10 anys van matar James Bulger, de dos anys d’edat. El film pretén reflectir una realitat crua de mentalitats pertorbades. Playground explica la història de tres pre-adolescents amb vides molt diferents però troben un nexe comú que acabarà amb un desenllaç brutal i tràgic. “No hi ha una explicació pel que fan aquests nois”, afirmava el director en roda de prensa.No obstant això, les incoherències són presents en el transcurs del film, fet que fa que l’espectador no pugui acabar de sintonitzar amb el rerefons que el director pretén mostrar. Drama irregular, de plantejament interessant, però precipitat en el moment que hauria de ser el clímax.
Després d’agafar forces vam dirigir-nos de nou a la sala on es va mostrar el nou treball del sempre controvertit Nacho Vigalondo, Colossal, protagonitzat per Anne Hathaway, Dan Stevens, Jason Sudeikis i Austin Stowell … Un film, tant estrany com fascinant, que ha aconseguit obrir debat entre els nostres redactors. Un treball que pretén endinsar-nos al món dels kaiju en un context americanitzat. Un plantejament de comèdia romàntica que desemboca en un argument de ficció i fantasia en el qual una noia que ha perdut el rumb de la seva vida personal i professional veu com un monstre que arrasa Seoul manté una connexió especial amb ella. Film que es projectarà en la propera edició del Festival de Sitges, i indiferentment dels gustos personals dels espectadors, Vigalondo ha aconseguit organitzar un film complex que donarà molt de joc en el món del cinema.
Començàvem la cinquena jornada amb la roda de premsa de Nacho Vigalondo acompanyat d’Austin Stowell i les productores canadenques Voltage Pictures, Brightlight Pictures. Vigalondo ha fet èmfasi en la idea que: “les accions que fas, per minúscules que siguin, poden tenir conseqüències més enllà de l’imaginable”. En aquest cas, les conseqüències es porten a l’extrem ja que enllacen Seoul i EUA.
Sense perdre temps entràvem al visionat de l’òpera prima de Miles Joris-Peyrafitte, As you are, protagonitzada per Owen Campbell, Charlie Heaton (Stranger Things), Amandla Stenberg, John Scurti i Mary Stuart Masterson. Una història dura ambientada a l’adolescència de dos nois a principis dels anys noranta. Mark i Jack són dos adolescents solitaris i introvertits, però el dia que les seves vides es creuen i esdevenen germanastres, de seguida creen un vincle especial. El director pretén mostrar l’enllaç que dues vides marcades per la precarietat familiar uniexen sentiments més enllà de l’amistat, en el context d’una societat encara retrògrada. Amb un marcat accent independent Peyrafitte reflexa en el seu film clares referencies al director Gus Van San com poden ser Elephant o Last Days.
El plat fort de la jornada arribava a les 19:00, i també podríem dir que el plat fort del festival. Bayona presentava A Monster Calls amb Lewis MacDougall, Felicity Jones, Liam Nesson i Sigourney Weaver que rebrà el premi Donosti a la seva trajectòria. Emoció, sensibilitat i visualment impecable, són els trets més característics d’un film que ha posat d’acord a tota la crítica al afirmar que estem davant d’una de les seves millors obres. Mitjançant l’obra homònima de l’escriptor Patrick Ness, Bayona construeix un film impecable en tots els aspectes que provocarà alguna que altra llàgrima a l’espectador. “Una historia de moltes capes que no pretén enganyar ningú, i que tot i abordar molts temes, intenta ser assequible a tothom” afirmava Bayona a la roda de premsa.
