Un saló petitó i passat per aigua

0
271

Un any més el Saló del Còmic de Barcelona va tenir lloc durant quatre dies al palau de plaça Espanya i L’escriba va ser-hi present per cobrir l’esdeveniment.

Visitants del saló descansant

L’edició d’enguany, la 35a edició concretament, va destacar per dos aspectes: el mal temps i la nova disposició dels espais. Respecte al primer factor l’organització no hi pot fer res a part de condicionar l’esdeveniment. Sent previsors podrien haver posat tendals a la zones de cues. El dissabte, sent el dia més massificat i quan les entrades s’esgoten al primer moment, van ser moltes les persones enxampades a plena cua per la pluja. Algunes d’aquestes vestint cosplays fets amb moltes ganes que van patir les conseqüències de la falta de condicionament per part de l’organització.

Cosplayer disfressada de Bestia dels X-Men

Deixant a part el clima, la nova distribució dels espais, tot i que ben pensada, resultava petita per un Saló amb tanta història. Cert és que al Saló del Còmic no hi va ni la meitat de gent que va al Saló del Manga i per tant no deu generar tants beneficis a l’organització, però no per això s’hauria de preparar amb menys cura. Detalls com que en entrar en un recinte el primer que es vegi sigui l’expositor de la nova consola de videojocs de Nintendo en lloc de l’escenari de les conferències o el concurs de cosplay desmereixen al Saló i el seu tema central: ELS CÒMICS!!!!

Cosplayers disfressats de superherois de còmics nord-americans

Les exposicions d’enguany eren interessants. Vam trobar una retrospectiva de l’autor Will Eisner, primer d’encunyar el terme “novel·la gràfica”, una exposició sobre la influència d‘Antoni Gaudí al còmic o una mostra de diferents vehicles aeris que han estat presents en diferents còmics de temàtica bèl·lica. S’hauria de destacar la presència a l’edició d’aquest any de l’artista sud-coreà Kim Jung Gi, qui va realitzar un mural a mà alçada i sense cap tipus de referència al llarg dels quatre dies que va durar el Saló del Còmic. Això, pels qui no estiguin familiaritzats amb el món de la il·lustració, té molt de mèrit.

L’artista Kim Jung Gi pintant el mural del Saló.

A part d’això el mateix de sempre: expositors editorials i botigues de còmic, cues quilomètriques per a firmes d’autors o simplement per entrar a determinats palaus, adolescents amb les hormones alterades i amb cartells de “FREE HUGS” corrent i cridant, cosplayers lluint disfresses fetes amb més o menys traça… Oh! I expositors sobre properes estrenes cinematogràfiques. No es pensés el públic que el tema central d’aquest saló sigui el còmic, no.

Públic del concurs de cosplay d’aquest any.
Comparteix
AnteriorEl niño que quería construir su mundo. Keith Stuart
SegüentAquest divendres al cinema…
Edu Moyano
Il·lustrador i dissenyador, 22 anys. Actualment estudiant de disseny gràfic i ninotaire des de petitó. Apassionat del còmic, el cinema, la música, l'art i la literatura de tot gènere o estil. Concretament obsessionat per tot contingut estrany i fosc. “No se’m pot mullar ni donar de menjar després de les dotze de la nit”.

Deixa una resposta: